Dimecres, mentre jugui el Barça…
Dimecres, mentre jugui el Barça, una colla de gent estranya - filòsofs, gent de mal viure!- estarem preguntant-nos a l’Ateneu Barcelonès sobre una cosa tan rara com el significat del “Renaixement”, no fos cas que ara en necessitéssim un de nou. D’això se’n diu resistència. Resistència, primer que tot a l’obvietat. Ens acompanyaran dos savis: Ignasi Fernández Terricabras i Joan Requessens. Us hi esperem.
No hi hauria cap manera de seguir les sessions de l´Ateneu per a la gent que ens trobem lluny de Barcelona? Per a mi, i per a molta gent, és una llàstima no poder ser-hi present, però encara ho és més perdre´m aquestes magnífiques dissertacions a l´era de les noves tecnologies. No hi ha cap manera de subsanar-ho?
Comment by cristobal — May 4, 2009 @ 11:37 pm
I perquè no, resiliència?
No som pas morts, perquè ens calgui renéixer. Però sí que estem una mica doblegats, hem resistit, i ara ens cal redreçar-nos.
Comment by xavier losantos — May 6, 2009 @ 8:18 am
Òstres! Hi ha vida si juga el Barça? Jo em pensava que el món es parava… Jo per part meva si puc hi assistiré! Bona feina!
Comment by Xavi — May 6, 2009 @ 8:41 am
És curiós, va haver-hi una època que gent “compromesa”, encapçalats per Vazquez Montalban, van iniciar la moda de reivindicar el futból, convertint-lo fins i tot en cosa intel.lectual i criticant a qui el criticava.
Comment by Criteri — May 6, 2009 @ 7:40 pm
Avui erem més de 70 a l’Ateneu per parlar sobre Renaixement. Com és obvi en una ciutat de quasi dos milions de persones, hi ha gent per a tot. I també per a debatre sobre filosofia. Però gràcies a tothom. A més el Barça ja és a la final.
Comment by ralco — May 6, 2009 @ 9:48 pm
Avui el barça s’ha classificat. Desenganyem-nos, ha estat èpic… i amb el futbol s’aprenen moltes coses, al menys per qui té ulls per veure.
De totes maneres, estic encuriosit per saber de què va això de reclamar un nou Renaixement… Especialment perquè, amb sinceritat, no et veig Ramon apel·lant a la virtus clàssica… a la lluita de poder ja a través de les armes, les idees o les arts. Però sí sé que “us” agrada fer safareig.
De totes maneres 70 persones em semblen masses per tractar aquests temes amb una mica de qualitat i profunditat. En el Reinaixement 70 serien multitud. En els jardins de la Florència renaixentista les converses filosòfiques eren entre dos, tres… rares vegades passaven de la dotzena. I tb a l’Atenes de Plató! Si fem cas dels seus diàlegs.
Comment by RDC — May 7, 2009 @ 12:47 am
Hiya, I was reading another thing about this on another blog. Interesting. Your perspective on it is diametrically contradicted from what I read earlier. I’m still pondering with the opposite points of view, but I’m leaning to a great extent toward yours. And irrespective, that’s what is so perfect about modern-day democracy and the marketplace of ideas online.
Comment by Adena Yamanoha — June 13, 2010 @ 5:39 am