L’home que mira

Divendres a la nit, http://www.alcoberro.info va arribar a les dues-centes mil planes vistes. Per a un web ‘dur’, quasi ascètic des del punt vista formal i, específicament, per a un web de filosofia (que no és precisament un vici majoritari, ni aquí ni enlloc), la xifra no està gens malament. 200.000 és un nombre que fa patxoca, fins i tot dins els nombres acabats en zero. A Terrassa (la tercera ciutat de Catalunya) hi viuen 200.000, persones si fa no fa. I les darreres cent mil visites han arribat en 28 mesos.  Caram.

Que hi hagi tanta gent interessada/encuriosida/sorpresa per la filosofia no deixa de sorprendre’m, també. Molt. És un senyal de creixement cultural? O, com hem plantejat moltes vegades en debats de petit comitè, potser des del món internàutic només estem tapant les misèries d’una insuficient didàctica de la filosofia a casa nostra?  En tot cas, els qui estem al darrera d’aquesta plana la vam fer simplement perquè volíem, perquè teniem materials per fer-la (i el que ens queda al pap!) i perquè creiem que estavem oferint resposta a una demanda social. I així des de setembre del 2000 (amb comptador des de setembre de 2001), primer en una adreçaweb dels jesuïtes i després pel nostre compte.

Amb el web hem bastit (quasi) una eina d’extensió cultural i hem fet divulgació filosòfica sense paternalisme i sense vendre absurdament barat el que hauria de ser un coneixement alliberador posat a l’abast de tothom. Ho hem fet quasi a pel (aguantant de passada algun sarcasme imbècil), i aquí estem.

Però coneixem les nostres limitacions. Ens falten moltes coses. Per exemple, fer aquesta plana acessible per als cecs i a altres discapacitats, amb qui, com a societat, tenim tots un deute pendent de fa temps.  Per exemple, encetar un dossier de Filosofia catalana per explicar que aquest país també ha tingut pensadors, potser amb poc geni però amb autenticitat. Ens falten moltes coses, ja ho hem dit. Per exemple, ens falta temps.

Mai ens han donat cap subvenció, ni ens han regalat cap hora de treball (tampoc ho hem demanat, és clar). Mai hem promès res, ni hem vingut a salvar ningú. No ens agrada discutir i preferim la comprensió a la crítica. També ens queda alguna frustració. Si el web haguès estat acollit d’una altra manera - si algú de l’administració pública s’hi haguès interessat, per exemple, cosa que mai no ha pasat en tots aquestas anys -  l’hauriem pogut fer monolingüe en català. Això no va passar i, en conseqüència, va tocar buscar-se les visites en espanyol. Què hi farem! Ara més del 60% de visites arriben de fora d’ l’Estat i això, tot sigui dit, ens ha permès fer una xarxa de relacions senzillament impressionant. No ens queixarem si quan es tanca una finestra s’obre una porta, oi? En tot cas, ara no és moment de retrets. Un cop més, el que toca és dir-vos que moltes gràcies. I si coneixeu gent interessada en la filosofia… si us plau, feu créixer la taca.

Tant de bo que la funesta mania de pensar, triomfi al país de la trista Universitat de Cervera, que ara vol acabar fins i tot amb la filosofia al batxillerat. Però consola pensar que si hem pogut tenir 200.000 visites, això potser vol dir que hi ha molta gent apuntada a la resistència. Més de la que ells volen i diuen.