Filosofia i fets.
He dedicat un parell d’hores a seguir blocs cristians i conservadors en general que dediquen posts més o menys indignats al tema de l’avortament lliure i gratuït a partir dels setze anys. Argumenten, en general, des del fetge més que des de la raó, però han trobat un bon argument. Que lamentablement barregen amb consideracions que no tenen res a veure. Els sembla contradictori que una nena de setze anys pugui decidir avortar tota sola i no pugui comprar una paquet de tabac a l’estanc. Però no els sembla contradictori que una nena de setze anys es pugui emancipar i casar-se. l problema no està aquí sinó en el paper de l’Estat.
Com sempre, la diferència entre un filòsof dolent i un filòsof bo, és que el filòsof dolent en el conflicte entre la raó i la vida opta per la raó i menysprea la vida. És a dir fa una teoria antivital i, en conseqüència, dolenta, mal formulada. En la vida hi ha dolor i nenes que avorten. I per moltes teories que hi posis, els fets són l’única cosa que s’aguanta. Fer filosofia contra els fets, igual com fer-ne per justificar els fets, és tant com no saber per què serveix aquest ofici.
jajaaj molt bona aquesta Ramon!
Avui, mentre anava amb bici pensava el següent sobre la raó:
Si bé la raó és absolutament tirànica, en la mesura que tota demostració fa callar les demés opinions, això comporta dos actituds al respecte:
a) La dels revolucionaris: aquells que lluiten contra la tirania i la intolerància de la raó per simple motiu de que aquesta fa callar les demés opinions.
b) La de les intel·ligències superiors: aquells que superen la raó i demostren amb la pròpia raó que la raó no pot demostrar totes les veritats existents, tal i com feu Gödel amb els seus teoremes d’incomplitud.
En fi, Ramon, avui en dia la raó d’un filòsof li reclama quelcom més que la pròpia raó per articular les seves teories, en la mesura que la raó demostra que tot sistema o teoria racional que aspiri a ser interessant serà incompleta.
Comment by RDC — May 25, 2009 @ 10:36 pm
RDC, argumentes exactament en el sentit antivitalista que en Ramón exemplifica en l’escrit. La raó, com la veritat, és condició de sí mateixa. La raó, com la veritat, no “fan callar”res ni ningú, com tampoc fa callar ; només que et permet certes coses de mal gestionar si optes per . Cal llegir Wittgenstein,
Comment by agustí — May 26, 2009 @ 1:34 pm
HI TORNO PERQUÈ M’HA ESBORRAT ALGUNS CARÀCTERS.
RDC, argumentes exactament en el sentit antivitalista que en Ramón exemplifica en l’escrit. La raó, com la veritat, és condició de sí mateixa. La raó, com la veritat, no “fa callar” res ni ningú, com tampoc 2+2=4 fa callar 2+2=5; només que 2+2=4 et permet certes coses de mal gestionar si optes per 2+2=5. Cal llegir Wittgenstein,
2+2=6 És un error, però 2+2=6543 és una altra cosa, i això és el que els passa a tota aquesta gent (amb proselitistes a sou com Miró i Ardèvol…) que, a cavall de la institució més tradicional, arcaïca i longeva de la història de la humanitat defensen coses com ara no remoure el passat… el que deia, 2+2=6543 no és un error, és una altra cosa…
Comment by agustí — May 26, 2009 @ 1:40 pm
Els que s’han acollonit de remoure el passat són tot el rojerio, pels morts inocents que van fer.
Comment by Joan B. — May 27, 2009 @ 7:30 pm
No se quin rojerio “S’ACOLLONEIX”pels morts “inocents” que van fer i espero que farem.Posats en una balança els d’un costat i els de l’altre,encara els blancs,purs,inmaculats i bons cristians,tenen molt per arrepentir-se,clar que ells tenen l’avantatge de l’irracionalitat,però si això de l’especie humana dura el suficient,ben segur que,almenys el perdò humà,no els hi sera concedit.Espero.
Comment by divendres 10.30 — May 29, 2009 @ 4:45 am
Hola Agustí…
Dius que 2+2= 4 no fa callar que 2+2=5. No sé, intenta entrar a fer alguna enginyeria resolent un problema dient que ets lliure de dir que 2+2=5, a veure que et diuen. Jo crec que t’estripen l’examen i t’inviten a estudiar literatura o alguna cosa en la qual no hi hagin principis de demostració, és a dir, a on no es raoni i per tant, tothomi digui el que li plagui.
La raó tiranitza… sempre (i això explica moltes coses sobre els racionalistes jeejje). No en va hi ha un munt de gent en contra de la ciència i que, precisament es dedica a fer literatura. Per aquesta gent la literatura és el símbol de la llibertat d’expressió… Òbviament la ciència no. En la ciència (en les matemàtiques per exemple) o demostres o calles. És així de dura.
Per cert, respecte a Wittgenstein (i tb Russell) ja Gödel va dir quelcom que poca gent ha entès gaire bé. Quant Gödel va demostrar que en tot sistema existeixen veritats que no es poden demostrar, els dos filòsofs no varen passar d’acceptar-ho. Gödel va dir de forma seca e irònica al respecte: “o es fan el tonto o realment ho són”.
salut.
Comment by RDC — May 29, 2009 @ 7:13 pm
Hi ha una lleugera diferència entre afirmar que 2+2=5, i afirmar que 2+2=5 no “fa callar” 2+2=4, que és el que jo dic. I “fa callar” ho torno a posar entre cometes. La física d’Einstein no “fa callar” la de Newton; altrament la de Newton hauria hagut de callar per sí mateixa abans que Einstein proposés la seva.
La dicotomia no és la ciència cavalcant sobre la raó tirànica versus la literatura que no atè a raons. No és un debat maniqueista.
La raó és condició de sí mateixa, repeteixo, amb el que això implica. Però d’aquí a les dues conseqüències que tu n’extreus… per mi, hi ha un món.
Comment by agustí — May 30, 2009 @ 9:02 pm
Maniqueista?! Veig que no parlem el mateix llenguatge.
Per cert, em corretgeixo a mi mateix: la raó no tiranitza, sinó que és l’experiència la que ho fa.
Comment by RDC — May 31, 2009 @ 12:15 am