Sobre mites
Un dia d’aquests sortirà al web un Dossier sobre Mitologia, que recull alguns dels meus apunts sobre el tema. Va ser una qüestió que va arribar a apassionar-me fa quinze o vint anys, però que ha anat perdent importància per a mi a mesura que he aprofondit en el món postalexandrí, tan postmodern també. Dimecres, però, vaig tenir una llarga conversa a l’Ateneu amb un bon amic -gai per més senyes- entestat a convèncer-me que mitologia i conservadorisme són les dues cares de la mateixa moneda. Ell, es clar, es referia al mite del Barça, elevat a l’Olimp aquesta setmana. Deixant de banda l’acudit tronat (un mite gai és un sodo/mite), la fascinació mítica no ens hauria de fer perdre la lucidesa: futbol és futbol. I la vida passa per una altra banda.
Això que la vida passa per una altra banda segur que aquests dies molts t’ho discutirien aferrissadament.
Curiosament tenia un escrit, que acabo de penjar, aprofitant la benentesa -Qüestions no només “transcendents” i inèdites sobre el Barça i el futból- en que hi surt: mite i “això és el futbòl”.Crec que manca un debat seriós sobre el tema, tenint en compte que a Catalunya el Barça és una cosa molt “sèria”, però tothom entén la serietat com vol.
Comment by Criteri — May 30, 2009 @ 1:40 pm