L’home que mira

Fins que l’any 1836 la Royal Society de Londres no va publicar l’obra del professor alemany Tiedemann On the brain of the negro compared with that of the European and the Orang-outang es creia que els negres eren una mena d’entremig entre els blancs i ela grans simis. Avui això sembla estrany i fa riure, però encara en nom de no se sap quina ciència es continuen passant absurds test  d’intel·ligència i de ‘comprensió lectora’ a criaturetes indefenses, a còpia de textos en què no hi ha res a comprendre

Més aviat hauria de ser al revés: des del punt de vista científic una persona que entengui els discursos de Bibiana Aido  (o els articles de Jordi Barbeta) molt normal no em sembla. Allunyar-se’n i menysprear-los, en canvi, és símptoma de bon sens que, com va dir irònicament Descartes, és la cosa més ben repartida del món. Per això La Vanguardia perd lectors i els socialistes perden vots.