La culpa és negra i no la vol ningú
Primer la culpa era de les universitats que, com sap qualsevol lector del Diccionari de Tòpics, malformen la gent. Amb les diverses lleis educatives va quedar ‘clar’ que la culpa era del Batxillerat i de la Secundària, que té un profesorat burocràtic i mal format. Però com que les ciències adelanten que és una brutalitat, gràcies al conseller Maragall acabem de descobrir que un 25% dels alumnes surten de la primària amb incompetències basiques. Pur material de rebuig amb 9 o 10 anys.
Tal com estan les coses, d’aquí a poc m’espero que un geni de la didàctica ens reveli el secret afrós: la culpa del fracàs educatiu a Catalunya la tenen els ginècòlegs i de les respectives mares de la canalla, que el deuen parir de canto. Mira que es necessita ciència pedagògica per fotre sempre la culpa a un altre!
D’aquí a poc
El que em sembla més preocupant és que aquest jovent és candidat ferm a esdevenir marginat, drogata i delinqüent. I la causa, en definitiva, és el mal funcionament de la nostra societat.
Comment by Xavier — June 16, 2009 @ 3:48 pm
El que és també preocupant és que sovint els pretesos experts en educació són els primers que han fugit de les aules com a ensenyants o que, com es diu vulgarment, “s´escaquegen” descaradament . Y “así nos luce el pelo”.
Pel que es veu, encara per a molta gent es confon “progresia” amb ser tou, i no exigir. M´explicaré : gràcies a uns quants sindicats, a les darreres oposicions de secundària no s´ha de superar una prova pràctica : ni un comentari literari o filosòfic, ni una traducció ni la resolució de cap problema matemàtic. Bé, no hi estic d´acord. També és cert que per a treballar al sector privat o privat concertat, com bé sabem, no s´ha de superar cap tipus de prova que mesuri els teus coneixements.
Som una societat malalta d´una hipocresia brutal : tot i així, es considera que el sector privat, per se, per l´únic motiu de ser-ho, és millor que el públic.
A l´ensenyament públic hem de desenvolupar la nostra tasca docent amb un alumnat que moltes vegades té a casa una situació no gaire satisfactòria en molts aspectes. No ho considero una desventatja, sinó un repte. I, què voleu que us digui? Tan malament segurament que no ho estem fent, perquè l lloc on resideixo ja fa tres anys que la nostra matrícula al batxillerat va en augment, amb alumnes que venen de la privada concertada.
Una altra cosa és la legislació educativa. Desconec el currículum de primària, però a secundària ja fa temps (molt de temps) que vèiem que la LOGSE havia estat un fracàs majúscul. Una ESO de pa sucat amb oli i un batxillerat de dos anys. Ho sento, però d´aquesta manera no anem enlloc. Ara, des del Departament, ens diuen que fem recuperacions i més recuperacions per amagar, perquè no és una altra cosa que amagar, els penosos resultats acadèmics de la ESO.
Perdoneu l´extensió, però encara m´han quedat coses a dir.
Comment by cristobal — June 16, 2009 @ 5:00 pm
La veritat és que jo sóc profe de pedagogia i més aviat sento llàstima d’aquest moviment pedagògic representat en el Departament d’Educació i amb l’annuència de molts pedagogs i pedagogues. Cada vegada sento més fàstic per la didàctica i el pensament pedagògic ofical, oficialista i colaboracionista. S?han pelat el sistema educatiu, no ens enganyem. I encara seguirem caient. Aquest any, per exemple, redueixen plantilles…
No he llegit ni una paraula sobre el fracàs escolar que sigui seriosa. No es tracta de suspendre o no, sinó de la, no sé com dir-ho, cultura que té una persona que estudia, de l’actitud envers la vida, la cultura. Quants profes veus que llegeixen? Per cert, un conegut llicenciat en filosofia em reconeixia que des que va acabar la carrera no va a tornar-se a llegir cap llibre més (veníem d’un sopar carregadet de vi). Així anem. Jo pensava que després d’ERC que ja podíem anar a pitjor…
Comment by Albert Esteruelas — June 16, 2009 @ 5:21 pm
Després de Piaget, del constructivisme i de tantes idees pedagògiques aplicades a l´ensenyament, l´única idea que ha de quedar clara és tan senzilla com aquesta : l´error és allò més educatiu, i l´error s´ha de subsanar o corregir. Aquesta idea tan cabdal de la pedagogia me la va ensenyar un mestre de l´associació Alexandre Galí a la UOC, i hi estic plenament d´acord. La resta, són afegitons……Si no som capaços de superar l´error, no hi pot haver progrés. I el nostre sistema educatiu no ajuda a aquest respecte. Evidentment, la didàctica ens pot ajudar a superar l´error, però l´esforç també l´ha de posar l´alumne sigui a primària, a secundària , al batxillerat o a la universitat.
Però l´esforç no surt “ex nihilo”. Abans, t´has hagut de caure unes quantes vegades, i algú t´ha d´haver ajudat a aixacar-t´hi. La resta, “falòries”.
Comment by cristobal — June 16, 2009 @ 9:58 pm
no sé si és la causa o no de la misèria acdèmcia espanyola i catalana, pero la verita es que fot fástig la burocràcia que hi ha en l’educació. És a dir, el titulisme. La idea que l’educació es redueix al títol és una lacra.
Comment by RDC — June 17, 2009 @ 12:59 am
La pregunta de l’Albert ‘Quants profes veus que llegeixen?’ em sembla molt important. En aquest sentit la decadència de les Escoles d’Estiu hauria de ser matèria de reflexió. Actualment estan plenes només de professors substituts perquè ERC quan va tenir la cartera d’Educació va decidir que si un substitut no feia reciclatge no cobrava l’estiu; però profes amb plaça n’hi ha molt pocs de matriculats. I consti que no em queixo perquè els meus cursos estan plens (al menys per ara).
Comment by ralco — June 17, 2009 @ 9:36 am
No tinc res personal en contra dels psicopedagogs però sí professionalment, es passen el temps organitzant i atenent molt pocs alumnes mentre que la resta sol tenir les classes amb més de trenta alumnes ( s’assembla a les obres que n’hi ha un o dos treballant i deu mirant), i aquells que se’n porten els grups més difícils solen ser els que acaben d’arribar al centre. I no parlem ja dels tècnics i especialistes que vénen a assessorar-te al centre que viuen de la feina que fan els altres. D’un sistema de funcionariat obsolet, oposicions memorístiques, polítiques d’habitatge que afavoreixen els guetos, polítics que no creuen en l’escola pública perquè porten els fills a la privada, i reformes i contrareformes que l’única cosa que fan és canviar terminologies buides de contingut.
Simplement, sembla que pocs s’adonin que tots estem en el mateix vaixell, un vaixell que va a la deriva.
Comment by Rosa — June 17, 2009 @ 2:24 pm
Bona nit, Ramon i contertulis cibernètics.
És ben trist el que afirmes, però és ben cert. Si un substitut no feia reciclatge, no cobrava l´estiu. Encara que fes un curset de tast de vins a Puigcerdà (de la Universitat Ramon Llull), per exemple.
Però hi ha un altre factor que no hem de perdre de vista. L´oferta del Col.legi de Llicenciats a la tardor-hivern és molt interessant, però Catalunya no és només Barcelona i rodalies. A la resta de delegacions del Col.legi, l´oferta és paupèrrima.
Encara no entenc per quina raó no s´oferten més cursos on-line. Tenim l´exemple de la UOC i els seus cursos d´estiu que, si bé tampoc tenen una bona oferta en l´àmbit de les humanitats, les matrícules no són, precisament, minses.
Però bé, continuem així.
També podríem pensar, si la solució on-line no agrada, oferir cursos els dissabtes al matí però clar, en dissabte, prohibida la formació.
Ho sento, però continuem oferint el mateix esquema de formació als docents que fa vint anys, quan la comunitat educativa és una altra i, encara que sembli mentida, encara hi ha gent que té ganes de continuar formant-se pel plaer d´aprendre i de transmetre-ho. Però no ho posen fàcil.
Salutacions.
Comment by cristobal — June 17, 2009 @ 10:09 pm