L’home que mira

En el troç de món que va de Palafrugell a Torroella de Montgrí la gent parla i no para de l’alcalde de Begur, Carles Arnau (CiU) . Si hi hagués periodisme d’investigació en aquest país, les curioses similituts entre Andratx i Begur ja faria anys que estarien a les planes dels diaris i la destrucció del paisatge del Salt d’en Ribes i de les roques de la platja de Pals (administrativament, la platja del Recó de Begur) l’hauria tractada una comissió especial al Parlament de Catalunya. Però per ara aquí no es mou ningú, en el millor estil dels silencis  opacs que provoca l’urbanisme gansteril. La sospitosa aparició d’alguns russos a Begur no està ajudant gaire a millorar l’ambient, com si diguésim.

Dimarts, amb la seva pinta giliygilesca més tòpica, Carles Arnau va fer col.locar una fotografia seva presidint el Saló de plens de l’Ajuntament i quan l’oposició li va retreure el gest, va respondre l’homenet que si vol hi posarà (sic.) la Natàlia Verbeke en pilotes. El senyor (?) alcalde no en va tenir prou i es va arrancar amb la següent prosopopèia política i/o declaració institucional que per més fidelitat reprodueixo del Diari de Girona del dia 1 de febrer: Espanya és un país de fira i pandereta perquè un Ajuntament hauria de tenir tota l’autoritat respecte a les seves parets. És a dir, que “ell” és l’Ajuntament i a a casa seva ha de fotre el que li surt de la punta del nas. I a continuació va deixar anar la cosa de la Verbeke, puntualitzant però que no tenia intenció de fer-ho per ara. Amén i gràcies. Tot cal dir-ho, fins i tot alguns regidors de CiU es van posar nerviosos amb la pallassada, però no van piular. Així està el personal polític municipal. Destrucció del medi natural, xuliputisme i altres herbes sovintegen a tot arreu i potser n’hi ha a tots els partits a hores d’ara. Però a Begur ja s’estan passant. Si us plau, que facin alguna cosa i ràpid els que per llei tenen l’obligació de fer-ho.