L’home que mira

Per què és divertit el sexe?, és una bona pregunta i un mal llibre. Editat per Debate en castellà i obra d’un dels divulgadors científics més coneguts ara com ara, Jarred Diamond, l’obra respon als pitjors tòpics de la mala vulgarització pseudocientífica. Passa sense ordre de cap mena d’un tema a l’altre, proposa tota mena d’analogies arriscades -i sense fonament- entre espècies i cicles vitals que no tenen res a veure, i acabar sense respondre la pregunta. 

En el tema de la sexualitat humana mai no he acabat d’entendre si és legítim separar el que és cultural del que és biològic i, excepte que algú tingui alguna fixació rareta, dedicar un munt de planes a divulgar els costums sexuals de tota mena de micos tampoc no justifica res de seriós sobre les peculiaritats dels sapiens-sapiens. El llibre explica tantes excepcions en les conductes sexuals animals que al final el lector sospita que, senzillament, en aquest camp no hi ha regles. Trencar-se el cap amb divagacions sobre perquè la tita dels orangutans és tan curta en comparació amb el dels humans (per cert, sembla que no només és curta sinó també flexible, cosa que no sabia), no explica dissortadament si es diverteixen més o menys que nosaltres. I cas que ho expliqui, la veritat és que saber-ho no treu a res en absolut. Ja posats en matèria quan l’autor divaga sobre les experiències sexuals de las aves costeras llamadas jacanas, las hembras de los andarríos manchados y las de los faloropos tricolores a qualsevol lector se li escapa un somriure per pura bestiesa. L’acumulació d’anècdotes no ha estat mai més que això: anecdòtica. 

Tan creïble resulta que el sexe masculí sigui un desperdici energètic que fa l’espècie, (dedicant a fer créixer el nap el que s’aprofitaria millor si ens creixessin les neurones!) com que sigui un símptoma i una exhibició d’alguna altra cosa (bons gens, per exemple). I tan difícil és de creure que tota la sexualitat humana estigui vinculada a la reproducció com que no ho estigui mai. De tot hi haurà a la vinya del Senyor, suposo. En fi: si voleu saber per què és divertit el sexe?, passeu del llibre de Jarred Diamond; pregunteu-ho directament a la parenta o al parent, o a tots dos si sou molt moderns. Com a molt pot passar que us diguin: “el sexe és divertit; però amb tu no, cari!”. Això exactament li va succeïr a Rousseau a Venècia i, vés per on, es va dedicar a la filosofia.