Liberalisme(s)
Salvador Giner ens recordava ahir a l’Ateneu que el liberalisme és, inseparablement, una opció econòmica (el lliure mercat) i una opció ètica (la responsabilitat personal), mentre que el neoliberalisme s’ha quedat amb el mercat i ha oblidat l’ètica. Adam Smith fou professor d’ètica i considerava l’economia com una part de l’ètica (vinculada a la forma d’aconseguir la felicitat mitjançant una administració eficaç, pública i privada).
Ara que es parla tant del cas Millet, convindria no oblidar que el Palau havia passat (amb èxit) un munt d’auditories. El que no s’ha inventat encara és una auditoria de l’ètica personal. Cosa que, per cert, les societats antigües sí tenien. En deien la fama o l’honor, però el concepte va decaure perquè avui la fama s’aconsegueix per televisió i l’honor antic era patrimoni de l’ànima. Concepte que (convé no oblidar-ho), la psicologia ha declarat obsolet.
Apa, tantejes el camí per veure si això de les auditories ètiques té futur jejeje. Per cert, quin tipus d’ètica personal, o sigui, de conducta personal proposes per fer l’auditoria? Podríes començar amb la del Pirata del s.XXI; agafant al Sr. Millet d’exemple podríes fer un decàleg titulat: com deixar amb un pam de nas a les classes benestants barcelonines -Seguint aquest camí potser al final, aquestes, inclús despertarien de l’inòpia mental que porten a sobre!!! Sense ànims d’ofendre a ningú, és clar.
Comment by RDC — September 25, 2009 @ 10:55 pm
Hi ha efectivament auditories ètiques (el mètode l’ha treballat la Universitat Jaume I de Castelló), però el problema és que les auditories ètiques no mesuren l’ètica personal, sinó la comunitària (la de l’empresa o de la marca) valorant temes com la implicació social, la quantitat de discapacitats que ocupa o la política de conciliació familiar. No hi ha manera de fer una auditoria sobre un concepte tan evanescent com la ‘confiança’. Tècnicament és impossible que un membre ‘normal i corrent’ del patronat d’una societat sense ànim de lucre pugui saber si els números que li presenta un gerent són o no correctes. Per tant, els ‘Millets’ són inevitablement una circumstància de tota obra humana.
Comment by ralco — September 28, 2009 @ 10:31 pm