Reagrupament o anar curtet de ment?
Tenia escrit un post en estil Santiago Rusiñol enfotent-me del Reagrupament (clàssica síntesi catalana entre tradicionals especialistes a donar lliçons de patriotisme a compte de les butxaques d’altri i tradicionals especialistes a rebre hòsties patriòtiques). Mira que és fàcil entendre qui paga i qui cobra en aquest cas! Truques al Palau de Congressos i t’expliquen que llogar la sala un dia val 40 mil euros… i després truques al Palau de la Música preguntant si algú et pot prestar 40 mil euros… Però més val deixar-los tranquils en la seva innocència. Sempre hi haurà creients en els ovnis i gent que es guanya la vida escrivint llibres sobre ovnis. Per tant, no pot sorprendre que hi continuï havent gent que confon la política amb la moralina i moralizadors de pa sucat amb oli. Està vist que l’espècie humana està feta així. Llàstima d’innocència malmenada.
Per si un cas (i seguint amb la campanya: per estalviar-vos un nyap, cal ensenyar a qui no sap), us deixo un link amb un text que us pot interessar si voleu entendre la psicologia política de la gent que sempre té raó i mai no es menja un pastisset. És a dir, dels fans del Reagrupament (versió bona gent).
http://www.alcoberro.info/planes/psico42.html
En dies com aquests em sap greu que ja no quedin jesuïtes com els d’abans (excepte dos o tres). Al menys aquella gent sabia que la bona voluntat sense enteniment és el pitjor dels mals.