Sortir de la caverna
Hans Blumenberg va escriure un llbre d’erudicció aclaparadora -i de 680 pàgines- sobre la història de les interpretacions del mite de platònic de la caverna. La tesi és que els habitants de la caverna ignoren que viuen en la presó subterrània i que, per això mateix, no poden ni imaginar que es pugui viure d’una altra manera. Plató, astutament, va fer que els habitants de la caverna no tinguessin la capacitat de somniar i, per això mateix, ni en somnis podien concebir un altre món. En aquest sentit, tots portem una caverna a dins nostre, perquè tots estem lligats a la nostra pròpia ignorància.
He pensat molt en el llibre de Blumenberg aquests dies i especialment avui quan un magnífic historiador, bellíssima persona i senzillament equivocat en pólítica -com ens hem equivocat tots tantes vegades- ‘amenaça’ de (sic): “estirar de la manta, posar el país en crisi i convertir això en Itàlia”.
El problema d’alguna gent és que estan tan acostumats a viure a la caverna, confonent les ombres amb les llums, que ni imaginen que es pugui viure d’una altra manera. Fora de la caverna platònica hi ha món i no cal confondre les ombres manipulades pels sofistes i el petit foc que escalfa la vivenda subterrània, amb la llum del sol. Com que l’historiador m’és amic/conegut/saludat de fa més de trenta anys i estic perfectament convençut que és del tot incapaç d’embutxacar-se ni cinc, i -al revés- em consta que el catalanisme li ha costat peles-, li desitjo que la cruel até, no li jugui una mala passada.
Nota idiomàtica: en grec la cruel até és una de les formes de la desmesura o hubris.