Treballar pel dimoni amb Ernest Maragall
Aixecar-se al matí en aquest país posant la ràdio comença a tenir un punt sinistre. És com si l’estupidesa no s’hagués d’acabar mai i com si entre el govern i el periodisme es proposessin treballar conjuntament pel triomf del mal rotllo. Cada dia toca desvetllar-se amb dues o tres parides noves no se sap si genials o ridícules, però pensades amb tota la mala baba per amargar els pencaires. I cada dia les esquerres i el progressisme polític perden un porró de vots.
L’última idea genial d’en Maragall, per exemple, és una avaluació “global” en forma de nova prova externa de quart de Secundària, que avaluarà les competències bàsiques (castellà, català i matemàtiques, a més d’algunes per concretar) i que, atenció, que aquesta és bona!, no comptarà per res de res a l’expedient de l’alumne. Absolutament per a res. És a dir que obligaran un munt de mestres de Secundària a fer exactament una feina inútil, només per augmentar l’ego d’uns psicopedagogs calets, poseïts per una ciència més falsa que l’alquímia i la psicoanàlisi juntes, però això si, amb un ego més alt que el Puigmal.
L’examen no serà examen, però les hores de preparació si que seran de veritat i les hauran de fer un munt de mestres (i a més, incloses per la cara com a noves responsabilitats en un horari laboral ja massa atapeït). Una nova mostra del que s’entén per dignificar el món educatiu. Com si el professorat de Secundària no tingués prou problemes, ara els afegeixen més pressió, preparant proves i corregint-les, perquè després tota aquesta feina no serveixi de res. De res que no sigui per augmentar els malestar als centres docents, el cansament al professorat i el cinisme en els alumnes que saben que ningú no els podrà suspendre, etc. Està ben clar que les notes d’aquesta prova “global” ni tan sols constaran en l’expedient de l’alumne. Sublim.
Traduït a llengua fàcil, quan t’exigeixen una feina i d’entrada t’avisen que no servirà de res, l’únic que t’estan dient és que consideren la teva feina com una merda. És això el que realment pensa el senyor Maragall i el seu partit sobre el treball dels professors de Secundària? Ja és ben cert que l’educació d’aquest país a hores d’ara la mantenen els psiquiatres i els farmacèutics; els únics que poden treure algun benefici de la nefasta gestió del conseller Maragall. Però aquest malson s’ha d’acabar ja.
Nota idiomàtica: un ‘calet’ és el peix que en castellà en diuen un ‘besugo’. Si alguna vegada us toca discutir amb psicopedagogs, entendreu el significat de l’expressió castellana ‘diálogos de besugos’.
Comment by ralco — October 22, 2009 @ 4:57 pm
Entenc que criticar els psicopedagogs és una tasca fàcil i resultona. No els vull defensar, perquè jo en sigui psico, que no en sóc. Ara bé, crec que confons els termes. L’han proposat les proves els psicopedagogs? quins? o els polítics? I si hi ha algun filósof… Em dol que naveguis a favor de vent amb gent que té moltes dificultats per guanyar-se les garrofes honradament (que n’hi ha molts, i no treballen al Departament) Per la resta, totalment d’acord en que Maragall (que no és pedagog) juga a veure quanla diu més grossa i un soposats tècnics l’aconsellen qualsevol beneiteria per a guanyar punts. Res d’investigacions. Potser, ja que parles de diàleg, caldria recordar que “el constructivisme” que va adoptar el departament era una línia posicologicista i no pas sociologista, ni dialògica, i no ajudava en res ( o molt poc) a l’ensenyament.
Caldria distingir entre pedagogs, psicòlegs, psicopedagogs i aquells que, sent-ho, es plehuen a les directrius polítiques per interessos; si no, es confondre Millet amb la música (per a ser tòpic). Aquest procés de politització de la política no està gaire documentat, però et proposo 1906 a Catalunya. Gràcies per picar-me. Feia temps que no comentava els teus missatges. Salut i secundària
Comment by Albert Esteruelas — October 22, 2009 @ 6:43 pm
Això és una mica feixuc d’entendre pel ciutadà mitja, allò que entenem és que volen que les festes de Nadal no es diguin festes de Nadal. No crec que ho aconsegueixin. De totes maneres és d’aquells debats que agraden a la majoria de les esquerres.
Comment by Criteri — October 22, 2009 @ 8:32 pm
A veure: una ciència es caracteritza pels resultats. Els científics quan discuteixen sobre teories miren els resultats i feina feta, per dir-ho ràpid. El problema és que la psicopedagogia NO és una ciència, perquè l’aplicació de la mateixa teoria per diferents persones dóna resultats perfectament dispars. És el pedagog i no la teoria qui obté resultats; ergo la psicopedagogia falla -i sotmetre el personal a tesis absurdes dóna com a conseqüència vides absurdes i frustrades de professors i alumnes amb una repercusió social que ara ja és molt preocupant. El meu pedagog de capcelera de fa molts anys és Korczak http://www.alcoberro.info/planes/korczak0.html i la meva opinió sobre Piaget i companyia és bastant negativa: http://www.alcoberro.info/planes/psico52.html
En quant a dir-ne ‘festes de Nadal’… és la típica creença màgica en què el nom fa la cosa. Potser canviaran les coses quan els grups cristians protestin contra la mercantilització del Nadal organitzant piquets davant El Corte Inglés i quan els bisbes facin cartes pastorals protestant contra la despesa absolutament antiecològica en lluminàries.
Comment by ralco — October 23, 2009 @ 9:17 am
Sr. Alcoberro,
Escric aquí el meu comentari perquè no ho he pogut fer al seu post “Culpa i vergonya”.
Només matisar-li això què diu que “el cas Millet és una mina de vots pels socialistes”. La prensa addicta (El Periódico, El País, Público, TV-3, Catalunya Ràdio, eldebat.cat, el triangle…) haurà de “descobrir” alguna cosa més que el robatori perpetrar pel senyor Millet (com ara que l´Artur Mas es menja els nens crus i sense sal): les enquestes internes, actuals, fetes pel mateix PSC o per CiU atorguen un mínim de 57-58 escons a la coalició nacionalista. I els propis sondejos interns d´ERC pronostiquen una caiguda fins a 11-12 escons des del 21 actuals. El tripartit ho té difícil
I encara queda un any de desgast provocat per la crisi!, abans no convoqui eleccions el Sr. Montilla, si és que no ho fa abans (això sí que desgasta i no les “exclusives” del diari del “clan Nadal”, que ha passat de vendre 227.000 exemplars l´any 1998 a 135.000 enguany. El Periódico ja no és el que era).
Comment by Albert — October 23, 2009 @ 3:18 pm
No et puc menys de donar tota la raó: uns - una majoria de cristians- en tenen prou que hi surti el nom ii s’anomenin de Nadal aquestes esbojarrada manera de celebrar les festes, i els altres -els laïcistes radicals- fins això els molesta. Uns no arriben i els altres es passen.
Comment by Criteri — October 24, 2009 @ 5:48 pm
Benvolguts amics i col·laboradors necessaris d´aquest blog,
Les meves paraules no són una crítica als psicopedagogs en general. Tota generalització és injusta. Jo només puc parlar de la meva experiència als centres d´ensenyament i ,certament, els psicopedagogs que he conegut desenvolupen una feina deficient. M´explico.
1. Ets tutor d´un grup classe. Als pocs dies veus que un alumne no està gaire fi. T´entrevistes amb els pares. Et diuen que a casa és molt callat. Ho comentes amb el psicopedagog del centre i li dius que, al teu parer, aquell noi/noia està patint una depressió. El psicopedagog fa proves amb l´alumne (al seu ritme) i torna a entrevistar els pares. M´entrevista a mi com a tutor. Passen tres mesos des de la meva primera entrevista i em lliura un full on s´afirma que, efectivament, el noi/noia pateix una depressió, i recomana als pares que portin l´alumne a fer teràpia. Punt i final. Cas real.
2. Som a la meitat del curs. Arriba una alumna sudamericana amb greus problemes de comprensió lectora, per no parlar de l´expressió escrita. L´aula d´acollida està plena i ha de passar al grup classe. Tampoc no pot anar a grups de reforç, perquè aquest curs no n´hi ha (no hi ha diners). Bé. Ho comentes amb els departaments i amb el psicopedagog. Està clar que alguna cosa s´ha de fer. Ens posem a treballar per fer una adaptació curricular desde les àrees anomenades instrumentals (feina laboriosa, perquè has de coordinar diversos departaments), i comencem a treballar. Portem més d´un trimestre treballant i el psicopedagog ens comenta que el cal fer és una modificació curricular , no una adaptació. Tornem a començar. Cas real.
Em podria extendre més . Resultat : el psicopedagog està sol al seu despatx i planifica cursets de formació als que ningú s´hi apunta, ni el coordinador pedagògic del centre.
Comment by cristobal — October 30, 2009 @ 8:59 pm