El filòsof més desconegut de Catalunya
El filòsof més desconegut de la història de Catalunya és l’ateu, republicà, conspirador i ministre vuitcentista, Francesc Sunyer i Capdevila (1826-1898), autor d’un llibret tan amagat com imprescindible: Dios (1869), el primer text del materialisme català, que va establir en frases rotundes i feuerbachianes que: el hombre no será hombre mientras Dios sea Dios. El hombre es la ciencia, Dios es la ignorancia; el hombre es la verdad, Dios es el error. Ja sé que d’en Sunyer no n’heu sentit a parlar mai; però no és culpa vostra. És culpa de com us han ensenyat la història una colla d’indocumentats.
Sunyer i Capdevila fou el nostre primer ateu i el federal més important en la segona meitat del 19; però en aquest país els silencis pesen tant i la manipulació de la història és d’un nivell tan brutal que ningú no sap ni que una vegada vam tenir higienistes, icarians, positivistes i ateus -com en tots els països normals del món. Aquesta gent -els nostres radicals de debò- se l’ha esborrat de totes les llistes i els de sempre faran l’impossible perquè no se’n sàpiga res; però juro que el personatge existeix i el seu llibre (d’una modernitat absoluta per al seu moment) també es troba si forgeu molt en biblioteques. I des de fa una setmana s’ha reeditat.
Ara una editorial naturista, Edicions Cedel (Apartat de Correus, 99066, Barcelona, e-mail: cedel@kadex.com) acaba de publicar una edició molt anotada i prologada del Dios de Sunyer. No crec que es trobi fàcilment en llibreries, vista la distribució peculiar d’aquests materials, però el dijous dia 8 de febrer a 2/4 de 8 es presenta a l’Ateneu Barcelonès. Val la pena que llegiu el Déu. Permet entendre i reconstruir moltes, moltes coses, d’una història manipulada i incivil. La nostra.
Això de l’ateisme és ben curiós. De la seva negació i lluita contra la religió en fan un apostolat, quasi una altra religió. Potser en el fons els agnòstics són més lliures de la religió que els mateixos ateus.
Comment by enric faura — February 7, 2007 @ 10:32 pm
Perquè m’hauria de llegir a Sunyer si ja m’he llegit a La mettrie? Llegir-me a un altre materialista no seria repetir conceptes, perdre el temps en nimietats i diferències lèxiques, divagar sobre les mateixes baceroles del coneixement?
De totes maneres, no crec que el coneixement consisteixi en ser una rata de biblioteca i rescatar anècdotes antigues (això és molt romàntic de totes maneres). És més, em sembla que el llegir molt fa perdre la capacitat de reflexió i raonament.
Per cert; molt encertat el comentari de’n faura. De fet, a un autèntic ateu la idea de Déu li és completament igual. Déu simplement deixa de ser un concepte necessari (tal i com li va dir Laplace a Napoleón quan li va presentar el model mecànic de l’Univers).
Comment by RDC — February 8, 2007 @ 12:51 am
Ep! L’argumentació atea de Sunyer no té res a veure amb la de La Mettrie. En filosofia l’important de vegades no està en el “qu“e” es diu sinó en la forma “com” es raona o es justifica allò que es diu.
Comment by ralco — February 8, 2007 @ 8:57 am
Que hom escrigui (o pensi) una cosa o una altre d’una manera o un altre, és a dir, el com escrigui (pensi), té un perquè; en sigui conscient o no. És com allò que parlavem fa uns dies sobre Marx; Marx i Hegel són clavats: ambdós usen la mateixa estructura lògica i no obstant això, marx no para de criticar i negar a Hegel. Però això no té res d’estrany en el fons: és com quan dos persones es posen a discutir sobre un tema i no se’n adonen de que parlen, certament, del mateix, perquè la seva vanitat (els pensadors són vanitosos pq en el fons són artistes) els impedeix escoltar els raonaments dels demés; s’agafen a qualsevol nímia diferència per destacar la seva originalitat i propietat. De fet Montaigne explica això deu vegades millor que jo en el seu assaig sobre Raymond Sabund; si algú vol aprofundir amb el tema que el llegeixi.
En fi, potser tens raó ramon (cosa que de moment en tinc els meus dubtes) i aquest pensador català del s.XIX té alguna singularitat pròpia que realment el distancia d’altres pensadors de l’època a l’hora de plantejar una crítica a Déu. De fet, i això em sembla que ja t’ho he comentat en un altre lloc, la majoria d’ateus dels darrers 200 anys no han sigut pròpiament ateus, sinó que l’hombra de Déu ha planejat, sempre, sobre els seus raonaments d’una manero o una altra. Ja t’he comentat a un altre lloc, que aquí no ve el cas, què és ser ateu.
En fi, si aquest tio certament no aporta gran cosa en l’evolució del pensament occidental el que simplement ens estàs proposant, Ramon, no és coneixement sinó erudició. Cosa que, a mi, personalment, no m’interessa. però en fi, que cadascú faci el que cregui.
Comment by RDC — February 8, 2007 @ 4:02 pm
Llàstima que m’adono ara, de la presentació. No tinc temps de baixar a L’Ateneu Barcelonès.
De tota manera, faré per trobar-lo; i el llegiré. És bona notícia també la reedició.
Comment by Sílvia Martinez — February 8, 2007 @ 5:23 pm
A l’Enric, l’agnòstic: no perceps un lligam molt fort entre l’ateisme i la crítica frontal al sistema social i polític imperant (coetani), alhora que l’agnoticisme té relació amb l’inhibició social i política? No és, doncs, l’agnosticisme, una excusa per a nedar i guardar la roba (especialment si hom és funcionari)?
El post d’avui d’Alcoberro s’hauria de distribuir a totes les universitats catalanes, especialment les de dret i filosofia, per a vergonya dels seus professors.
Comment by Marcel — February 9, 2007 @ 10:33 am
No siguis cruel marcel. Què t’han fet les universitats i els funcionaris (en el fons són pobra gent) pq els vulguis castigar d’aquesta manera: fent-lis passar vergonya. És com dir-li a una dona una mica obesa que és una Gorda sabosa pq se’n avergoneixi i, així, rebenti.
La universitat, ara per ara, és una molície constant, el lloc a on tots els talents intel·lectuals del país van a vomitar un rato intentant desfogar una mica la seva vanitat impartint classes a gent autòmata, gent que el millor que aprèn a fer és agafar apunts (fixat’hi en qualsevol classe i veuràs l’actitud submisa de l’alumne davant del paper… quanta gent hi ha que estugui reflexionant o estudiant enmig de classe? A classe la gent (i sempre hi ha excepcions) pilla apunts i encara gràcies).
En fi, Marçal, si la teva crítica a la Universitat es basa en el fet anecdòtic de que no s’ensenya un pensador català del s.XIX em sembla que és ben pobre. No em costaria gaire fer un assaig sencer de tots els defectes de la universitat i del pq el sistema que tenim muntat és anticultural: es fonamenta en l’anti educació. Però ho trobo patètic inclús fanàtic això de voler agafar a un autor (o varis) en concret i usar-lo com a arma ja no crítica sinó reinvindicativa: si no s’ensenya això llavors la Universitat és un puta merda.
Tot això ho dic pq és massa comuna (i no per això encertada) aquesta idea de que una educació és bona o dolenta depenent de quina matèria es dongui. Això no es cap crítica sinó la queixa de gent intel·lectualment pobre que es pensa que creu que només certes matèries determinades o certs autors els poden intel·lectualment enriquir. Però en fi, ja ho diu la dita: d’allà on no n’hi ha no n’hi raja.
Comment by RDC — February 9, 2007 @ 1:41 pm