Educació com a religió?
Com a mínim des que al 1780, Lessing va escriure que l’educació és per a l’individu el que la revelació és per al gènere humà, la tendència a sacralitzar l’educació i a donar-li un valor diví (o de divinitat alternativa) s’ha convertit en un tòpic progresista en la cultura occidental. Les baralles sobre símbols religiosos a l’escola (ara sobre la creu, abans d’ahir sobre el mocador islàmic), no deixen de ser variants d’una creença compartida per molta gent sobre les possibilitats de l’escola com a eina de salvació/transformació/regeneració de la humanitat que potser van ser correctes al seu temps però que ara (en temps televisuals, amb els videojocs i Internet) tenen més de desig que d’altra cosa. L’escola actual tal vegada sigui encara moltes coses però d’epifania cívica per a infants no en té res. Els temps del mestre com a sacerdot laic són cosa d’un pretèrit imperfecte i, potser ni tan sols al segle 19 van passar mai de retòrica ben intencionada.
Costa fer entendre que no hi ha res més contrari al laïcisme que identificar-lo amb la crítica a la religió, que és el significat més banal de la proposta laica. L’home que mira va intentar explicar fa temps per què se semblen tant religió i política però em temo que o no m’han llegit o no m’he sabut explicar prou bé.
http://www.alcoberro.info/pdf/laicisme3.pdf