Sobre la lleialtat - Com es fa per perdre eleccions?
Com es fa per perdre eleccions? Doncs és molt senzill; primer un conseller de Cultura és tan pobre, tan pobre, que no troba enlloc dos-cents mil euros per comprar unes fotografies a la família Centelles i igualar així l’oferta de l’Estat central (que en aquest cas es comporta com el que és: un xupòpter). Però, per si un cas, es procura que la merda caigui a sobre dels republicans, i el conseller Castells ja s’espavila prou per tal d’ofegar totes les conselleries d’ERC, no fos que les coses es féssin com cal i ell quedés amb el cul a l’aire.
A continuació, sense temps ni per respirar, s’accepta un traspàs de trens de rodalies de la senyoreta Pepis, (que no inclou ni les vies, tu!) i que, a sobre, només va de Sant Vicenç de Calders a Maçanet-Massanes, deixant fora ni més ni menys que Girona, Tarragona i Lleida. És a dir, que la Generalitat (siguem seriosos, el partit socialista) ha acceptat una cosa tan brutal i tan greu com fracturar allò que ells en diuen el territori i nosaltres el país. Gràcies a gent com els germans Nadal ara tindrem catalans ferroviaris de primera i catalans ferroviaris de segona. Què bonic, oi?
No cal ni explicar l’emprenyament que hi ha aquest matí als bars de Girona amb la cosa dels trens. La batalla del café, que és la que decideix el clima social cada matí, les esquerres la tenim perduda. Així es perden eleccions. Però, més enllà, dels fets, hi ha una reflexió de fons que toca al tema de la lleialtat. La lleialtat és un valor republicà bàsic. Vol dir compromís a la paraula donada i respecte al pacte. Sense lleialtat no hi ha confiança. I sense confiança no hi ha construcció en comú d’un país. Ni tan sols d’una comunitat de veïns. Comprenc que la paraula lleialtat té un dring estrany. Fa molt poc un amic empreguntava: La lleialtat cotitza en el mercat polític? Doncs en els països que funcionen, cotitza molt amunt. Aquí, en canvi, ja es veu que la primera característica dels socialistes catalans és passar-se-la pel forrro. La conseqüència de tot plegat serà una debacle.
Si no canvien molt les coses, Esquerra Republicana es fotrà l’hòstia de la seva vida a les properes eleccions per dues raons. Primera, per tenir un grup dirigent que va per la vida a base de pit i collons però amb una patètica manca de neurones. Això és una desgràcia per al partit i, sobretot, per als dirigents. Però la segona raó és molt més fotuda per a tots. La gran hòstia vindrà per haver estat lleials a un pacte al qual no ho ha estat ningú més. Actuant amb lleialtat (amb gent que no ho era) l’únic que s’ha aconseguit és que els votants considerin ERC com un apèndix inútil d’un partit prepotent (i francament incapaç com a gestor). La lleialtat fa honor. Però l’honor no dóna vots.
.
És una opinió. I en part la comparteixo. Ara, els republicans han estat lleials per qüestió de principis o per poder-se mantenir en el govern? Si n’haguessin sortit podrien haver provocat eleccions anticipades i ells haurien quedat millor.
Comment by Xavier — December 30, 2009 @ 4:34 pm
ERC ho hagués fet millor? Conec el cas d’un AJuntament en què es va perdre el llegat d’una biblioteca remarcable per no oferir un projecte del què farien amb els llibres; i la regidora era d’ERC. El problema és que el govern català està més per altres temes que pel cultural. Fent així les coses a mi la independència em fa por. Bon any. Per cert, el programa sobre el tabac dóna presència però no sé si bona premsa.
Comment by Albert Esteruelas — December 31, 2009 @ 10:18 am
Ja que et veig tant maquiavèlic Ramon, i no em desagrada (et fa ser més honest intel·lectualment), reflexiona aquestes vacances sobre allò que deia maquiavel, que la política de partits és una política mafiosa i per tant és un desastre per qualsevol Estat!? O sigui, que qualsevol estat feliç i ben organitzat ha d’evitar tant com pugui els partidismes.
Apa continueu discutint de coses de partits que de política i organització humana res de res…
Per cert, bon any.
Comment by RDC — December 31, 2009 @ 1:28 pm
Saps, Ramon?
Ara em torno a llegir amb dedicació els teus posts, després d’una etapa de l’Home que mira que, des de la distància, definiria de silenci-ressignació-conformisme. El que tu penses ara recordo exposant-t’ho amb diferents lletres i entonacions després de l’adveniment del montillisme, ara fa 3 anys i mig. Serà cosa que les esquerres d’això de governar no en saben o que els qui valen se’n van cap a la dreta?
En fi, bon any, i esperem que aquest cop guanyi en Mas o el país (o territori) se’ns en va definitivament a la merda (Zapataro i TC mediante)
Comment by Dav — January 8, 2010 @ 11:36 pm
David: si en Laporta es presenta, en Mas està mort. I com més merda li fotin a sobre a en Laporta, més vots li donaran (el país és així, els màrtirs ens encanten!) Jo dono com a molt probable que sigui Laporta qui prengui vots a ERC i a CiU -i de pas, consolidi els socialistes.
Per la resta, CiU va ser una opció generacional de gent que ara ja és molt iaiona i que, a més, ja s’ha vist d’on treien la pasta. Amb en Prenafeta l’Alavedra acoquinats, els Hayeks i els Catalunya oberta ja saben que no hi haurà ni un duro i com que aquests es mouen només per pasta (i tenen de liberal el que jo d’indio) faran mutis pel foro. De fet ja l’estan fent.
Puc equivocar-me, però la gent d’ERC no anirà votarà Carretero ni boja a no ser que aquests s’integrin en la (suposada) candidatura Laporta, ja ho veuràs. Un dia intentaré atrevir-me a fer de ‘pitoniso pito’ sobre les eleccions, però em falten dues dades per fer el pronòstic.
Comment by ralco — January 9, 2010 @ 12:50 pm