Neurones, xips i posthumans
Baudelaire va dir que la modernitat es caracteritza perquè l’home es dissenyava a si mateix i va afegir que, de tota manera, aquest disseny només podria ser irònic (és a dir, que l’heroisme quedava com una característica del Renaixement, però aliena als temps tecnològics). Hi ha qui ha intentat portar a la pràctica el redisseny humà a còpia de neurones i xips, sense posar-hi, però, gens de capacitat irònica. Comencem a saber força coses del cervell-(i és molt curiós que els circuits cerebrals del debat polític siguin els del forofisme més futbolero: http://www.alcoberro.info/planes/neuroetica6.htm, però el camp obert i les preguntes són moltes -i el posthumanisme es configura com un dels debats més interessants dels propers anys, capaç de tocar el mateix concepte de ‘vida’.
Una llarga sèrie de pensadors americans estan elaborant tesis posthumanes i algun extens resum circula a Internet http://es.wikipedia.org/wiki/Transhumanismo Dissabte 16 de gener a les 11 del matí Anna Sarsanedas ens explicara les tesis, les implicacions i de les conseqüències del tema al Liceu Maragall de l’Ateneu Barcelonès. El tema, com a mínim, promet. I l’entrada és lliure.
Segurament m’equivoco i sóc injust, però em sembla que tot això del transhumanisme, entre altres coses, és xerrameca per mantenir calentones aquestes bombolles especuletives plenes d’intel·lectuals en nómina que viuen, simplement, de parir tesis com qui es dedica a muntar castells de fum. I sort teniu que us surt gratis… ¿A qui heu hagut de robar?
Comment by RDC — January 12, 2010 @ 8:36 pm
Ep; al darrera de tota aquesta teoria hi ha una base biològica i una sèrie d’estudis sobre la química del cervell molt interessants. Una altra cosa és on ens porta i si és més (o menys) que reprendre les tesis de Nietzsche des del punt de vista biològic. En tot cas, convé escoltar per on va tot això.
Comment by ralco — January 13, 2010 @ 6:46 pm
A mi aquests “miracles” de la ciència, sobretot referits a la cèl.lula, àtoms o neurones no m’els acabo de creure. Ara ja funciona l’accelerador de partícules -la maquinota, que diu el Sostres-. Algú sap que cordons han descobert? I tants recursos que han esmerçat!
Comment by Criteri — January 13, 2010 @ 9:25 pm
Mmmm… convé escoltar, dius!? Bé, m’he llegir l’enllaç que agregues. Veig que la idea principal és la mar de simple: le tecnologia és un instrument i com a tal, moralment és neutre. És a dir, està al servei del que nosaltres volguem fer. En aquest sentit aquests transhumanistes continuen sense plantejar-se els grans problemes, els problemes fonamentals, per exemple: què és estar malalt o estar sà ¿Com ho hem de determinar? I en aquest sentit, ¿com definir què és bo i què dolent? Aquest és, realment, l’únic problema moral que jo li veig. I de fet és el que ja planteja Plató. Llavors, aplicar la tecnologia per promocionar un tipus o altre de definició em sembla anecdòtic.
En definitiva, tal i com jo ho veig la qüestió rau, més aviat, en discutir o estudiar què és el que volem. I això és el que li preocupava a Nietzsche: quina classe d’homes són els que hem de promocionar, estimar i cultivar, quina classe de forma de vida es mereix ser promocionada i alentada, o sigui, és mereix el pervenir. Un cop es decideixi això, ja veure’m els instruments que ferem servir per realitzar-ho.
Salut, que vagi bé la conferència.
Comment by RDC — January 14, 2010 @ 5:51 pm
Criteri, no tens ni raó ni paciència… Les grans coses necessiten temps per llevar fruits.
Salut
Comment by RDC — January 14, 2010 @ 5:52 pm
Bé, matisant volia dir que no s’haurien de tocar aquestes camps. Però sí, sóc escèptic científic. Recordeu la camama de la memòria de l’aigua? Qualsevol que llegeixi les prediccions científiques del 1970 pel 2000 se n’adonarà.
Saluts
Comment by Criteri — January 15, 2010 @ 9:37 pm
Ei Criteri,
hi ha una cosa que comparteixo amb tu, tot i que no la comentes directament en el teu comentari jo diria que hi fas referència; a saber: s’ha de ser molt càndid per esperar que la tecnologia, de per sí, ens respongui cap pregunta fonamental, és més, que ens salvi. La tecnologia és neutre: es pot fer el bé o el mal, o les dues coses a l’hora. És pot progressar o tornar a la barbàrie.
Salut.
Comment by RDC — January 16, 2010 @ 2:49 am
Ep; la ciència NO és mai neutra socialment. Un cop s’adopta una tecnologia, hi ha modes de vida que ja resulten impossibles per sempre més. Una possibilitat tecnològica obre també una possibiitat de nous desigs i de noves opcions —però també fa que alguns desigs i algunes opocions siguin inviables.
Comment by ralco — January 16, 2010 @ 10:28 am
Per un costat, la tecnologia em sembla moralment neutre. Almenys en el sentit que no som més bones persones amb la tecnologia que sense ella. O sí? Tenir un Iphone no em fa millor persona i un malvat no tenir-ne. És cert que tenir-lo em genera satisfaccions, impensables sense ell, però també em genera alguns mal de caps que no tindria amb ell, per exemple, em converteix en un consumidor potencial, o sigui, una victima del mercat.
No tinc tant clar que la tecnologia, de per sí, afecti de forma crucial socialment. No crec que la democràcia sigui fruit de la tecnologia, per exemple. Amb la tecnologia tb es poden generar dictadures (bé, és cert que la democràcia es pot definir tranquil·lament com la dictadura de les masses).
Tampoc estic molt segur que la tecnologia, de per sí, modifiqui massa els hàbits de conducta en general, la mentalitat vull dir. Em sembla que la tecnologia només és una vía d’expressió de la conducta i l’afecta, només, en la mesura que né’s una via ¿Quina diferència hi ha entre fer una guerra amb fletxes i una amb caçabombarders? Pràcticament només les tècniques de combat ¿Però es veu i es sent diferent la guerra? Potser sí… però no em sembla que la resposta, aquí, sigui massa clara.
Comment by RDC — January 18, 2010 @ 1:35 pm
Very good sharing this.
Comment by Christian Louboutin — June 12, 2010 @ 11:37 am
I hope you will keep updating your content constantly as you have one dedicated reader here.
Comment by wholesale sunglasses — June 14, 2010 @ 12:45 pm