La lenta ‘fabricació’ dels anys 30
De la violència contra gitanos i negres a Itàlia, del debat sobre la identitat francesa i de l’intent de no empadronar forasters sense papers a Vic, el que preocupa és la tendència fabricar des dels mitjans de comunicació un ambient ‘anys 30’, amb inseguretat, atur i uns nous pàries que ara aquí serien bàsicament els ’moros’ de tota la vida -la majoria dels quals, per cert, no són practicants de cap religió.
Els mateixos tòpics que s’usaven contra els jueus (bruts, violents, conspiradors, que treuen la feina i fins i tot el fantasma sexual…) s’usen ara impunement contra els immigrants, i particularment contra els magrebins; i si el llenguatge no menteix, la deriva de la situació pot acabar essent preocupant. En aquest panorama, no es comprèn tampoc com des de les esquerres s’ha caigut en el parany d’acceptar el plantejament del problema en termes de religió (un parany vell i suat com els totalitarismes dels anys 30). La religió és una qüestió privada i la ciutadania és pública. Això, tan obvi en qualsevol teoria política democràtica, es passa per alt amb una frivolitat horrorosa quan es parla de l’islam a Catalunya.
Es crea un grup pària cada cop que es tira de llegenda negra i (també, malgrat el bonisme moral), cop que el progressisme cau en el parany i construeix una llegenda rosa alternativa. Compte, doncs, amb demonitzar i amb idealitzar les mesquites. Senzillament: cal fer política.
Enero 18th, 2010 at 11:53 pm
Particularment no tinc la impressió de que la gent en general, i les suposades esquerres en particular (si em d’entendre per “esquerres” ERC i PSC) es plantegin el problema en termes (bàsicament) de religió. Pot ser una component, però jo crec que secundaria. Si més no: a) mentre hi havia feina per tothom ningú semblava gaire preocupat per la religió, i b) els xinesos i els llatins (i fins i tot els de l’antiga Europa de l’Est) generen, si fa, no fa, el mateix rebuig.
Enero 19th, 2010 at 9:36 pm
Crec que la gent té diferents preocupacions en relació als immigrants. En relació a la informació dels mitjans de comunicació de la situació de l’empadronament a Vic d’uns i altres, em deixa un dubte: Ja som un país ,on si pots entrar, ja es pot tenir tots els serveis? Nn tinc res en contra però que ho diguin clar i no tants escarafalls.
Enero 20th, 2010 at 9:21 pm
Vaig demanar, per correu electrònic, a l’Ajuntament de Vic, el text de la proposta relativa a l’empadronament d’immigrants que havia de ser aprovada pel Ple i em van contestar que no existeix cap text, sinó tan sols una intenció.
Fa gràcia que una intenció no formulada per escrit hagi provocat tant de rebombori. O potser és que ara amaguen el cap sota l’ala?