El vídeo d’en Mas
Ara per ara l’actualitat política catalana passa per Joan Laporta. No és que faci cap gràcia, però hi ha el que hi ha. Ho acaba de confirmar de manera fins i tot massa òbvia CiU en un vídeo en què pretén suggerir (santa Llúcia els conservi l’oïda, que amb la vista no hi ha res a fer!) que el pobre Artur Mas podria ser el Braveheart català. L’homenatge que el vídeo convergent fa a l’estètica Laporta és quasi obscè. És un robatori en tota regla. Fins i tot l’home que mira, (que no li agrada el futbol, va poc al cinema i no compra a Ikea), sap que Braveheart és la peli preferida de Joan Laporta i ‘cremar-li’ simbòlicament la icona demostra, com a mínim, poca categoria. Si en Mas fos de debò un líder (i no un pringadet, posat allí per defensar els negocis prenafètics), el president del Barça no li hauria de fer tanta por. I encara menys acceptaria ‘usar’ un material simbòlic que no l’identifica en absolut. Però, al menys per ara i vistes les coses des del curiós inconscient col·lectiu català, Laporta representa el ganyador i Mas és un perdedor. Està vist que els nervis per la curiosa ‘presència absent’ (posem-nos cursis) de Laporta en política pesen massa.
Si es confirmen les enquestes (cosa prou dubtosa, vist tot el que pot passar d’aquí a final d’any), Laporta aconseguiria entre deu i dotze diputats i els treu d’ERC (7), CiU (2) i IC (1). Per cert, els reagrupats cada dia fan més pinta d’arreplegats i sense Laporta no entrarien al Parlament ni amb fòrceps. En fi, que l’home del Barça a part de ser ‘objecte del desig’ de gairebé tots els partits polítics marca calendari. No cal ser gaire fantasiós per interpretar que els dos ‘exèrcits’ que per comptes de combatre s’abracen volen representar el retrobament del catalanisme, ara escindit en bàndols (laportistes, erquis i convers) i (alternativament) les dues generacions de convergents. Perquè, de fet, les coses estan així: els convers iaios i carquets votaran Mas i els convers joves i viatjats votaran Laporta.
Veurem moltes visites a Can Roca (quan caguis recorda Roca! deien els anarcos de fa trenta anys) si el president del Barça no destapa aviat les seves intencions i deixa que Mas continui en el lamentable estat de nervis que traspua el video. Per cert, el millor Braveheart dels Països Valencians és Pepito Walas. En Mas no hi té res a fer:
http://ibnfayum.blogspot.com/2009/09/el-braveheart-de-la-ribera.html
Enero 24th, 2010 at 2:00 pm
Mas és el passat. Laporta el futur
Enero 24th, 2010 at 2:55 pm
No cal fer una enquesta per adonar-se que el carisme que té laporta destrossa el carisme que poden despartar la gran majoria de polítics catalans, des de’n Carod fins en Saura. Ara bé, l’èxit del Laporta en política dependrà en gran mesura, no d’ell pròpiament, sinó de la gent que el rodegi i l’assessori, com ha passat en el barça.
Enero 24th, 2010 at 8:32 pm
Doncs què voleu que us digui….si un projecte de país necessita d´un president de futbol per tirar endavant…crec que diu ben poc de la política catalana. Però clar, els vots són els vots, i com no hi ha un autèntic debat seriós sobre el camí que vol fer Catalunya i de quina manera ho ha de fer…doncs tirem mà del president de la copa, lliga i champions.
I mentrestant, aprovem una llei d´educació que demana el consentiment dels pares a l´hora d´expulsar un alumne…., per exemple.
No, no anem bé. I ja fa molt de temps, si és que alguna vegada hem anat bé després de la mort del Franco.
Abans, govern de “conveniència i unió” (no, no he comès un error ortogràfic) i, després de tants anys de pujolisme, un govern tripartit que sembla que es desfà per moments , com un dau de sucre. Ara bé, si algú afirma, seguint una pura i legítima estratègia electoral, que a Catalunya estem pitjor ara que fa uns anys, doncs menteix. Bé, és la meva opinió, tant respectable com qualsevol altra.
El que percebo és molta angoixa per assolir de nou el poder (com el suplici de Tàntal), i molts nervis per part d´aquells que s´intueixen perdedors.
Però al llarg d´aquests anys, en matèria educativa, per exemple, s´ha continuat amb decissions erràtiques i porugues i, en alguns casos, pròpies de repúbliques bananeres.
Enero 25th, 2010 at 12:45 am
Hi ha el tonto útil, en deien. Laporta és el fatxenda útil. Ho dic perquè molts el recolzarienn -tot i les seves sortides- per veure’l amb prou nassos i rauxa per fer tremolar l’enemic
No m’hi decanto, però d’estar animats ho estaríem.
És curiós que a Can Barça els seus perderan segurament -i potser ell també perdria-. És enrevesat tot plegat. Es deia que l’aliança de Laporta i Carretero estàva quasi feta.
La següent qüestió serà: Serà possible un front catalanista post-electoral?
Enero 25th, 2010 at 2:58 pm
Tb considero, com el cristobal, que catalunya no està millor ara que fa uns quants anys. Ara bé, no em sembla que totes les opinions siguin respectables, és a dir, no tinc perquè respectar qualsevol opinió. En nom de què ho haig de respectar?
Enero 26th, 2010 at 10:46 am
Doncs el millor Braveheart balear és en Vaig Fort, on molt em temo que Laporta tampoc hi pintaria massa. Heus ací un recopilatori d’aquesta hilarant feinada:
http://www.youtube.com/watch?v=rKvvy0MhGlA
Enero 26th, 2010 at 10:56 pm
RCD, no has entès be en Cristobal: diu que «si algú afirma (…) que a Catalunya estem pitjor ara que fa uns anys, doncs menteix»
Particularment, comparo en Laporta amb Berlusconi o amb Gil y Gil. Algú li ha llegit el seu programa polític? S’en coneix el seu ideari? Us sembla ètic utilitzar la projecció social del Barça, el joc estratègic d’en Guardiola o els gols de’n Messi, per llençar-se a l’arena política, tot fent la puta i la Ramoneta?
Enero 27th, 2010 at 6:38 pm
Des d´alguna tertúlia esportiva, es va arribar a dir que Laporta tenia un aire “kennedià” (tot just quan va arribar a la presidència del Barça), i em sembla que s´ho va creure!! No és un representant de la mesura (no parlo del tan famós seny, molt discutible). Va ser una mostra de seny, per exemple, que Tarradellas rebutgés el pacte de finançament que, en el seu dia, li va oferir Suárez? Això són figues d´un altre paner.
Si el senyor Laporta (aquell de “que n´aprenguin”, o aquell que es va baixar els pantalons a un control aeri, o aquell que no sabia que el seu cunyat era de la fundació Francisco Franco, o aquell que no admet cap tipus de dissidència a la junta directiva del club) finalment fa un salt a l´”arena” política, doncs ja no m´estranyaria veure a aquelles “mamá chicho” de tele 5 amb barretina catalana demanant el vot per al Laporta, o a la Núria Feliu o la Nina a banda i banda del senyor Laporta, com si fos “Chicago”, agafant una estatueta de la “moreneta” com si fos un micròfon, amb un públic enfervorit, i cantant allò del “my way”.
Brian, totalment d´acord amb vostè.
RDC, sí que crec que s´han de respectar totes les opinions. L´opció contrària és el feixisme. Respectar significa, simplement, deixar parlar. Una altra cosa és que les compartim o no.