Pedagogia de les obvietats
No sé qui és Jaap Donkers, ni n’havia sentit a parlar mai, però a la UOC el presenten com a catedràtic de Recerca Internacional Comparada sobre Rendiment Educatiu i Desigualtats Socials a la Universitat de Maastricht. Com a mínim el títol és llarg. Doncs anem-hi. El que aquest senyor ha descobert no té ‘desperdici’ que diria aquell: que a tot arreu els estudiants nadius treuen (’gairebé en tots els casos’, matisa), millors notes que els estudiants immigrats i que en el fracàs escolar les característiques educatives dels països de procedència tenen més importància que les dels països de destinació. És a dir, que si el noi ha nascut a Cap Verd, a Albània o al Pakistan i va a parar a una escola d’Àustria, Alemanya o Dinamarca, s’ho passarà fatal i suspendrà molt. D’això ara en diuen recerca científica en pedagogia. Abans en deien sentit comú.
També recordo una investigació que demostrava que la llet materna era millor pels nadons que la llet de vaca. I és que hi ha molta gent que té molt temps lliure; no només els pedagogs. Podríem citar unes quantes més. Ara el títol acadèmic d’aquest senyor, efectivament, no te desperdici.
Comment by Albert Esteruelas — February 15, 2010 @ 1:34 pm
I mira que se’n gasten de diners per financiar aquests “estudis”! I és que com dirira aquell en todas partes cuecen habas.
Comment by Rosa — February 15, 2010 @ 2:59 pm
Dos matisos.
Primer: La recerca, sense ser extraordinària, és més seriosa del que planteja el senyor Alcoberro. D’entrada, s’arriba a aquesta conclusió després de neutralitzar les variables relatives a la “classe social”, entre d’altres. És a dir, que ens assegurem que el resultat “obvi” no estigui referint la classe social dels immigrants (la “classe social” -poseu el concepte que menys alèrgia us produeixi- és el que més correlaciona amb el resultat acadèmic de les persones). També es veu, en el seu estudi, que hi ha “llocs d’arribada” que “penalitzen menys que d’altres els alumnes nouvinguts, en funció de les característiques del sistema educatiu. (i el mateix passa amb els “llocs de sortida”). Hi ha més qüestions a afegir, però ja entenc que aquest no és el lloc ni el moment. En tot cas, tot plegat fa d’aquest coneixement quelcom que pot tenir traducció en polítiques educatives i en la millora del rendiment dels alumnes, en general, i dels alumnes immigrats, en particular.
Segon matís: Aquesta recerca no té res a veure amb la pedagogia. D’això se’n diu “sociologia de l’educació”. La pedagogia analitza que passa en el procés educatiu, i proposa metodologies d’aprenentatge. El que fa el senyor Donkers és una anàlisi en clau sociològica, no pedagògica.
En qualsevol cas, o el senyor Donkers va fer molt mala presentació, o el senyor Alcoberro va perdre’s en alguns detalls capdals, em fa l’efecte. Banalitzar els resultats de la recerca en ciències socials és un esport agraït i, tot sovint, saludable, però sóc del parer que s’ha de practicar amb rigor intel·lectual i tècnic. Altrament les conseqüències són incrementar el descrèdit generalitzat de la raó com a font d’autoritat, i atiar la sospita permanent envers el saber intel·lectual.
Comment by Isaac — February 16, 2010 @ 12:22 pm
Sempre que es critica els pedagogs s’emboliquen en la bandera de la ciència. Forza. Alcoberro.
Comment by Lola Montes — February 16, 2010 @ 3:55 pm