Recordarà algú el Bicentenari de Balmes?
El 28 d’agost de 2010 s’escaurà la commemoració del bicentenari del naixement del canonge vigatà Jaume Balmes i Urpià. Si mireu a Google descobrireu que, a banda de ser un carrer de Barcelona i un institut d’ensenyament secundari (són les primeres entrades), Balmes fou també un mossèn de Vic que va escriure El Criterio, un llibre que em van fer llegir obligatòriament en temps franquistes els jesuïtes del carrer de Casp, quan tenia setze anys. En aquella època als matins tocava llegir El Criterio amb un tal senyor Vélez -tristíssim filòsof neotomista a qui mancava un pulmó- i a la tarda llegia Triunfo i llibres de gent tan suspecta encara ara George Orwell (l’havia publicat la Biblioteca Salvat RTV), Sartre, Kostas Axelos (el treia Fundamentos i encara recordo la història de la parella de centaures que dubtaven si explicar al seu fill que només era un mite) o Edgar Morin (descobriment de Kairos, l’editorial d’en Paniker). Així em va quedar el cap. Els diumenges unes monges de Sant Andreu ens deixaven un espai per reunir-nos i l’Eva Serra ens explicava Los conceptos fundamentales del materialismo histórico, de la Marta.
En tot cas, Balmes sempre m’ha semblat una ocasió perduda. Vaig tornar a llegir-lo quan ja havia complert els trenta-cinc per saber si m’havia passat per alt alguna cosa i, sense que el canonge fos precisament un paio de gran de perspicàcia, no em va semblar ni tan totxo com el senyor Vélez, ni tan mesquí com D’Ors. Al seu temps n’hi havia de molt més curts que tenen plana assegurada a les històries (Menéndez Pelayo o Donoso Cortés, per exemple). L’home vivia en un món impossible i prou feia, vistes les misèries. La lectura posterior d’un llibre de Josep-Maria Fradera sobre la política catòlica em va acabar de convèncer que els pitjors enemics de Balmes van ser els balmesians.
Ara fa un segle, el bisbe Torras i Bages va organitzar ni més ni menys que un Congrés Apologètic Internacional a Vic, amb la millor selecció vaticana i europea de predicadors del moment per commemorar l’efemèride. Segons informa La Vanguardia de l’època (l’hemeroteca és una mina!) les festes commemoratives foren lluïdes i es van iniciar, molt a la catalana, amb un reparto de bonos a los pobres. Es a dir, no els van donar peles (que se les gasten!), sinó uns paperets que els pobres cobraven en espècies fent gruix als actes commemoratius. Gran idea. Les commemoracions i misses diverses de l’època van ser presidides, en representació de la casa reial dels Borbons, per la famosa infanta donya Isabel, que ha passat a la història per allò de de fotre’s al cony un clavell (activitat a la qual es dedicava conjuntament amb la seva germania donya Eulàlia, la que, segons la veu popular, preferia la dàlia). El famós cuplet ai carambas, con las señoras infantas/ que manía que tenían con las plantas, fa referència les seves suposades habilitats hortícoles. ¿Vindrien ara a Vic els prínceps d’Astúries, o com a mínim la infanta de Lugo per commemorar el bicentenari de les idees del canonge? Convindria saber-ho per anar comprant una mantellina. Per cert, excepte quatre enderiats per coses de filosofia o d’història: algú sap de cert quines idees tenia el canonge?
Amb el bicentenari a les envistes, Balmes cal que formi part d’una certa normalitat cultural, però encara està segrestat pels seus (cada vegada més envellits i més dissminuïts) partidaris acèrrims. De moment, ni tan sols tinc notícia que es prepari cap bicentenari balmesià. O si es prepara, deu ser amb tant secret que a les Universitats civils del país no ens n’han dit res. Ja sabem que no estan els temps per festivals apologètics, ni Balmes no dóna per gaire. Però és segur que una certa idea del suposat seny català (ara impossible d’argumentar en els termes d’altres temps) l’ha sobreviscut.
Per cert, a l’Ateneu commemorarem Schopenhauer.
Comment by ralco — February 15, 2010 @ 6:06 pm
Santos Juliá, a Historia de las dos Españas tracta amb molt de respecte i interès el Balmes polític. Segons ell, «el más agudo analista de la política española que haya dado el mundo católico en el siglo XIX…». Jo no he llegit Balmes directament, però si he de creure Juliá, que es un historiador que em sembla solvent, en el Balmes intel·lectual polític, preocupat per la Espanya trasbalsada que va viure, hi matèria suficient com per fer-ne una bona actualització al marge dels que el tenen segrestat.
Comment by Brian — February 15, 2010 @ 8:15 pm
Encara se n’ha sortit prou bé el mossèn i s’agraeix. Ara, Pla pensava al contrari; que “serà difícil frigorificar Balmes”
Fa poc que vaig escriure una cosa que trobareu clicant El nostre superheroi -a Google-, on parlo de Balmes -i altres-, com a referència del “pensament català” i de Pla.”Balmes ha estat i serà el nostre filòsof, tant si l’abaten com si el defensen. És el pensador de la nostra manera de ser. Tan li fa dir como no dir” deia Pla.
Periclitar Balmes és fer-ho amb l’ànima profunda de Catalunya, i és probable, sí, que així està esent i esdevindrà. Catalunya no s’agrada?
Molt interessant la informació que dones i comparteixo l’expectació sobre el què es farà pel bicentenari.
“Un geni és una fàbrica, un erudit un magatzem”.
“No és tolerant qui no tolera la intolerància”.
“Voleu evitar les revolucions? Féu evolucions”.
“El pensar és un misteri, el parlar és un misteri, l’home un abisme”.
Balmes
La filosofia catalana no ha estat mai per enlairar coets. Reivindiquem Balmes.
Comment by Criteri — February 15, 2010 @ 9:24 pm
Un link dels que volen tornar a posar-lo com a lectura obligatòria a les escoles. http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/7561
Comment by ralco — February 16, 2010 @ 11:07 pm
Parlant de filo catalana, a tal senyor..Torralba. Confés, això sí.
Ell apunta quelcom que jo volia fer, com és la relació amb Mill, tots dos deien allo de ” la major felicitat, etc per la major part de gent possible” i que deixo al teu criteri si cal dir-ne alguna cosa.
Comment by Criteri — February 17, 2010 @ 11:11 pm
Ep; s’ha de ser molt malèvol (o s’ha de saber realment molt poc de filosofia) per fer-li dir a Mill que l’utilitarisme consisteix només en ‘el màxim bé per al màxim nombre’ passant per alt que la condició prèvia és l’estricta consideració de la igualtat (’cadascú val per un i només per un’) i que aquesta condició prèvia fa possible el càlcul. Balmes no va creure mai que els vots se sumen (el proposava ‘pesar-los’, era partidari del sufragi censitari), per tant no era utilitarista. Havia sentit campanes, això si. Però d’aquí no va passar.
Comment by ralco — February 17, 2010 @ 11:38 pm
Ai, que he comès heretgia:) tot i que jo només qüestionava. Certament sóc més de filosofar que de filosofia, però més al meu favor: treient allò de la “màxima felicitat etc” i relacionar-ho amb Mill he estat molt oportú ja que ambdós ho deien fil per randa. Ara l’anfitrió ens ha aclarit que Balmes era “parademòcrata” cosa que cal agrair i ja està. Si m’hagués acusat de malèvol podria aplicar-li allò de Balmes: Ciertos hombres tienen el talento de ver mucho en todo. Pero les cabe la desgracia de ver todo lo que no hay, y nada de lo que hay. Jaime Balmes”. -amb simpatia ho dic-relativa:)
Comment by Criteri — February 18, 2010 @ 12:27 am
Només hi ha heretgia quan hi ha teologia. En filosofia no es comet heretgia, sinó error. Dir el mateix no és equivalent a ‘dir-ho en el mateix sentit’. Per cert, sobre heretgies, Unamuno va definir la 2ª República espanyola amb una frase terrible: ‘És una Esglèsia en què tothom és heretge’.
Comment by ralco — February 18, 2010 @ 9:46 am
Aquesta idea despectiva de Balmes, Donoso Cortés -que tanta atenció va merèixer al també mediocre Carl Schmitt- o Menéndez Pelayo no és més que una guitza ideològica disfressada d’exquisit menyspreu intel·lectual.
Comment by irichc — February 18, 2010 @ 11:35 pm
dlDpRA ncwjdeolmqoq, [url=http://lkcywfpkdvhj.com/]lkcywfpkdvhj[/url], [link=http://jcmtnwodkwvb.com/]jcmtnwodkwvb[/link], http://fjlrutsbzklk.com/
Comment by vmffqt — June 13, 2010 @ 9:24 am