Llops i autòmates
Fa uns mesos un funcionari de l’intel·lecte que dóna classes de filosofia en una Universitat catalana i que malforma/desinforma però bàsicament espanyoforma d’una manera delirant, va publicar un llibre que presentava “idees” pintoresques (seria més coherent dir-ne tòpics), sobre homes, sobre màquines i sobre dolor animal. Ara Jesús Mosterín ha respost internàuticament les tesis del curiós personatge d’una manera prou lúcida. Mosterín és –¿cal dir-ho?– tan espanyolista com el seu oponent però com a mínim argumenta amb claredat i distinció quan es parla de drets dels animals. No li tinc cap especial simpatia per un munt de raons que ara no val la pena retreure, ni simpatitzo amb el seu materialisme una mica primitiu; però que a hores d’ara encara calgui recordar obvietats com les de Mosterín en aquest text ja indica prou l’enderreriment de la teoria moral al món ibèric.
La crítica la trobareu a:
http://www.madrimasd.org/cienciaysociedad/resenas/ensayos/default.asp