Un somni per als fills d’en Laporta
El senyor Laporta té un somni per als seus fills i ha escrit un llibre per explicar-lo, que no se se sap si va de futurologia o de pediatria. El somni es diu independència, però pel mateix preu inclou un país que sàpiga anglès i vagi de sobrat pel món. No està malament. Ambició que no falti. El que passa és que això de tenir un somni per als fills ni tan sols resulta original. Ho va dir Martin Luther King en èpoques ja bastant remotes.
La senyora esposa del Molt Honorable President de la Generalitat també té un somni. Un somni diferent i més modest. Amb que els seus nens sàpiguen alemany ja s’aconforma. Les multinacionals alemanyes donen feina segura i ben pagada. Si ho sabrà ella.
Els pares tenim somnis per als fills. I després els fils estudien medicina, viatgen a Amèrica sense ganes de tornar o es tiren a la droga. Els fills com els països foten els que els dóna la gana. I ben fet que fan. El fotut dels somnis són els mals despertars. La ressaca. Llavors els somnis d’uns quants acaben essent el malson de molts. No tants somnis i una mica més de realitat, si us plau.
Crec que els fills de’n Laporta els agradaria tenir una mare a casa…
Comment by Jesús — March 1, 2010 @ 7:06 pm
No se’m acut res a afegir. Per una vegada (i sense que serveixi de precedent) firmaria al peu sense posar-hi objeccions.
Comment by Brian — March 1, 2010 @ 7:26 pm
Sí, aquesta gent són dels que en el moment que t’adorms ja t’han encolomat un malson. I com són molt “cansinos”, efectivament, t’acaben adormint.
Comment by Evocacions — March 1, 2010 @ 10:54 pm
Jo no entenc tantes crítiques ferotges a Joan Laporta, s’ha presentat pel Barça, ha guanyat, ha complert un gran somni col·lectiu en realitat: 100% de l’objectiu que tenia em penso. Un país com el nostre necessita atiadors de somnis, i gent que també, com a mínim, hi posi tots els pebrots per aconseguir-lo. De veritat que no sóc capaç d’entendre tanta crítica destructora a un dels que per mi són un dels pocs exemples a seguir de l’actualitat catalana.
Comment by Efrem — March 1, 2010 @ 11:45 pm
-¡ Así que al loro, que les están engañando, y eso a mí no me gusta nada!
(Laporta dixit). Una profunditat de missatge digna de les Meditacions de Marc Aureli (per no parlar dels discursos platònics…..en particular el Symposium).
Un país com el nostre no necessita atiadors de somnis, necessita gent que no cregui que la política és un partit de futbol, o un club. És quelcom més seriós. Necessitem polítics exemplaritzants que no es baixin els pantalons ni tan sols………a l´aeroport, per més emprenyats que estiguin. Gent que entengui quines són les necessitats reals, i les prioritats per formar una societat més justa començant per nosaltres mateixos, els catalans.
Un senyor que signa contractes estratosfèrics……doncs no, què voleu que us digui? Com a Ciutadà Kane : RO-SE-BUD/ BAR-ÇA
Comment by cristobal — March 2, 2010 @ 7:57 pm
Estic content perquè tot indica que comença un nou cicle polític, que s’acaba el pujolisme i el postpujolisme d’Esquerra i PSC-PSOE. Una porta s’obre, certament amb molts enigmes, però amb moltes més esperances. Endavant Laporta i Reagrupament!
Comment by Marcel — March 3, 2010 @ 12:59 am
Cristobal, no sea tan exigente.
En la época de Reagan un americano me contaba un mal chites: Somos el primer país en tener un mal actor como presidente.
La política, si alguna vez fue seria, ya no existe. Mi “amigo” MacLuhan en la decada de los 60 del pasado siglo lo dejo muy claro y confirmado posteriormente: La verdadera política es la de la imagen, no la política propiamente dicha. A Vd. y a muchas personas incluyendo al “jefe” de este blog no gusta, pero es la realidad que no podemos cambiar.
Saludos
Comment by Muntaner — March 3, 2010 @ 1:04 am
Vinga, Marcel, endavant….. visca la ingenuïtat!!! Vinga, que agafem trempera….. i……PA-TA-PAF (no sé si m´explico).
Sí, la política de la imatge, Muntaner,…ja ho sé….però això ja ho veièrem a El Candidato, i ja ha plogut una mica. Home, no tot ha de ser imatge, quan Bush arribà a ser president, o Aznar, o Berlusconi…….hi ha quelcom més (manipulació mediàtica, gairebé nul sentit crític, tantsemenfotisme…..), perquè amb aquets tres, la imatge tenia poca cosa a fer……..
I després encara hi ha qui es pregunta per la utilitat de matèries com la filosofia. A aquest ritme, hi haurà gent que es qüestionarà la utilitat de saber llegir………..
Vinga, catetos al poder!!!! Cateto a bordo!!!!
Comment by cristobal — March 3, 2010 @ 4:16 pm