Sant Jordi
No sé si estem davant un dels ‘darrers’ santjordis, abans que el llibre electrònic es mengi el cerimonial de la signatura, perquè ¿com se signa un llapis USB? Vet aquí un enigma. Una de les meves alumnes suggeria avui que per comptes de llibres els autors signin samarretes, com els futbolistes. És una idea. En tot cas, Sant Jordi enguany vindrà carregat de novetats.
Per a interessats en temes d’asaig, la Utopia de More en català (Accent Editorial) és un llibre imprescindible. Però les memòries de Laporta: Un somni per als meus fills (Angle), tenen molt més interés que el purament episòdic (l’home que mira hi tornarà) i A favor d’Espanya i del catalanisme (Edhasa) de Joaquim Coll i Daniel Fernàndez (amb pròleg del president Montilla), hauria de donar per parlar. No he vist encara la Història social de la filosofia catalana (1900-1980) de Xavier Serra (Ed. Afers), d’entrada el text promet i molt, tot i que en filosofia catalana -exilis a part- les coses importants només van començar a passar amb el Col·legi de Filosofia, justament a partir de l’any 1980 -però aquest és un altre tema. En fi, com un primer tats per escalfar motors, hi ha bona teca.
M’ha decebut, però, el supertòpic Quim Monzó d’enguany. Esplendor i glòria de la internacional papanates no aporta res (ja hem llegit Gregorio Luri, gràcies!) i més aviat mostra que quan un bon escriptor cau sota les urpes de La Retaguàrdia se li redueixen perillosament les idees. Ja va passar amb en Porcel, pobret, i ara sembla que hi tornem. Tants anys sense una novel·la d’en Monzó com perquè ara ens atzivi aquest ‘pestinyo’.