No sóc responsable
La responsabilitat i la societat responsable és un tema important que està a punt convertir-se en tòpic estèril. L’enganyifa conceptual és relativament senzilla: consisteix a fer passar de matuta responsabilitats i culpabilitats a gent que ni ha provocat els problemes ni té cap mena d’eines per resoldre’ls. En grups comunitaristes s’acostuma a definir “societat responsable” d’una manera tramposa en excés (aquella en què la gent se sent personalment (!) responsable) passant a l’albir de les persones el que, per la mateixa complexitat de les mesures necessàries només pot ser fet amb èxit per un Estat.
M’esgarrifo cada vegada que sento bestieses sobre les coses que (suposadament) els nens o les àvies poden fer “per salvar la Terra”. És la manera més patètica que conec de treure’s les puces de sobre.
ui! de maneres patètiques de treure’s les puces de sobre n’hi ha moltes! Miri, per exemple, en aquest món dels blogs una gran manera de treure-se-les de sobre és no publicar-les.
Comment by Ferrancab — February 15, 2007 @ 11:41 pm
Molt bona l’entrada
Comment by Velez — February 16, 2007 @ 4:28 am
Crec que caldria introduir algun matís. Una cosa és no ser-ne culpable (responsabilitat exclusiva conscient o inconscient)i l’altra no tenir-ne cap responsabilitat (en cap mesura ni proporció, al marge també de ser-ne conscients o no). Ramon, no ens facis tan irresponsables, que ja en som en prou…
Comment by Marcel — February 16, 2007 @ 10:27 am
Al cap i a la fi, ja se diu que la culpa balla tota sola perquè a ningú li agrada. La responsabilitat tampoc agrada a ningú.
Comment by Margalida — February 16, 2007 @ 12:20 pm