L’home que mira

Pierre Hadot va morir el dia 24 a 86 anys. No ho sabia i avui m’ho comentaven els alumnes de Girona, que llegeixen Elogi de la filosofia antiga. Vaig mirar de portar-lo a Barcelona fa set o vuit anys i ja aleshores les gestions van ser inútils. Crec seriosament que Hadot ha estat un dels deu o dotza intell·lectuals més significatius d’Europa en l’últim quart de segle, però ara em resultaria una mica llarg i pedant explicar-vos per què. Li deurem sempre (jo i els lectors que li he buscat a través del web o de les meves classes), una manera de mirar Grècia llunyana dels estructuralismes seixanta-vuitescos i dels heideggerianismes ara neocons. La seva tesi segons la qual la filosofia és grega és una manera de viure (no tan llunyana en inspiració a la tersi dels ‘jocs de llenguatge’ de Wittegenstein, perquè Hadot fou el primer wittgensteinià francès), em continua semblant molt més versemblant que cap altra de les que circulem al món acadèmic.

Hadot, com René Girard (que s’acaba d’incorporar a alcoberro.info), és també un dels renovadors més importants de l’espiritualitat en temps de nihilisme. No sé si l’humanisme cristià els llegirà gaire, però si no és així, ells s’ho perden.

Per rellegir-lo o descobrir la seva obra us ofereixo alguns links:  

ELOGI DE LA FILOSOFIA ANTIGA:  http://www.alcoberro.info/planes/hadot1.htm

SÒCRATES SEGONS HADOT: http://www.alcoberro.info/planes/socrates4.htm