Ensenyament i control de qualitat
Fa molts anys, el 1996, vaig escriure a Expulsats del paradís que per millorar l’educació calia fer públics els resultats acadèmics dels Instituts i les Escoles catalanes. El que em va caure a sobre per haver proposat el que un il·lustre membre de CCCOO qualificà de tamaña excentricidad fou de campionat. Però senzillament, el dret a saber si l’escola dels meus fills és de qualitat és democràcia. Cada any a França els diaris publiquen els rànquings i no passa res que no tingui remei. Avui mateix surt al Monde le palmares dels lyceés, sense cap problema. Veurem mai aquí una cosa semblant?
Jo opino com tu, Ramon.
La veritat és que avui en dia l’educació al nostre país (pel que fa a escollir escola) es guia més aviat pels “correveydile” que no pas per uns criteris més o menys homologables. Tot i això, mediterranis com som, els informes PISA i tot això sempre ens deixen pel terra…Així que potser que la teva proposta era “tamaña excentricidad” per aquest motiu…Molts cops millor no veure els problemes abans que reconèixe’ls.
I així ens va.
Comment by Silvio Falcón — June 2, 2010 @ 1:42 am
Abans de res i donat que es presenta com a professor de Filosofia repasaria el sil·logisme de, de tot el text.
Sino podem caure en una visió masa parcial dels fets.
“A frança publiquen els rànquings, a l’extraradi cremen cotxes sovint, i no passa res que no tingui remei.”
Si busquem tractar un tema potser cal, anar més enllà, com diu Silvio, reconèixer. Sobre tot allò que ens passa desapercebut, però hi és.
En cuant a PISA, son comparables i compatibles constar en els primers llocs del rànquing (imatge), l’ avaluaciò, i l’Educaciò?
Així ens va? Com ens va?
Tot i que ha passat un temps pot estar tranquil, es una excentricitat.
Saluts.
Comment by La Educación Se Mueve — June 14, 2010 @ 1:21 am
Ep; al meu post no hi ha cap sil·logisme. I sobre PISA, és tot un èxit estar situat molt poc a sota de França i un mica per sobre Itàlia. Fa 30 anys ni ens ho hauriem imaginat. Cal haver entès molt poca cosa sobre educació (o llegir massa La Vanguardia) per imaginar-se que el PISA nostrat és un fracàs.
Comment by ralco — June 14, 2010 @ 4:57 pm
He fet una pregunta Ralco, no una afirmaciò. Atès que no llegeixes La Vanguardia segur tens una resposta que il·lumini als redactors d’aquest diari que pel que sembla no t’agrada.
Tampoc he dit que sigui un fracàs.
Tanmateix et dono la raò, hi ha moltes coses que no entenc, tot i axí he après a fruïr-ne. Però no treu que el que m’interessa es el tema i no les atribucions que puguis fer sobre mi a partir de cuatre ratlles. Si desitges qualsevol informació personal pots preguntar-me.
Dit d’un altre mode. Creieu que fer públics els resultats milloraria la qualitat?
O, son comparables i compatibles constar en els primers llocs del rànquing (imatge), l’ avaluaciò, i l’Educaciò?
Si esteu tots d’acord això serà mastubaciò cognitiva, sinó tenim tema.
Saluts.
Comment by La Educación Se Mueve — June 15, 2010 @ 1:17 am
La Vanguardia, la llegeixo. El que em salto cada cop més són els columnistes i els profetes de calamitats. Massa previsibles, massa ‘tabarra’.
Per la resta: crec que, efectivament, fer public un rànquing de resultats basats en examens fets imparcialment ajudaria a millorar la qualitat del sistema. A més, aquest rànquing ja està fet (ho estava ja fa quinze anys) i quan el vaig poder veure -mentre escrivia ‘Expulsats del paradís’- em va trencar força esquemes. Una altra cosa és que ara l’ensenyament català està en una situació d’estrès brutal i potser pólíticamentes es necessiten alguns anys sense genis de la pedagogia fent innovacions, perquè posar més pressió al sistema pot ser un suïcidi.
I un element del tot bàsic per a millorar l’educació (més bàsic que publicar rànquings) és que ningú no hauria de donar classe a l’educació obligatòria i a batxillerat durant més de 30 anys seguits. Un sistema de jubilacions que no tingui en compte l’edat sinó els anys de servei resulta imprescindible per renovar amb ’sang’ nova el sistema educatiu. Òbviament això ara sembla com demanar la lluna però és una necessitat bàsica perquè no es pot demanar al professorat que facin atencions a la diversitat, que ensenyin amb Moodle i coses més rares encara, mentre se senten físicament i psicològicament expremuts. Algú ho hauria d’explicar al departament d’Ensenyament això.
Comment by ralco — June 15, 2010 @ 5:38 pm