Er furbó
També ha acabat aquesta mena de pesta emocional que es diu el Mundial de futbol. La mistificació del juntos podemos, l’agressió emocional de l’a por ellos (significa que van a per gent com jo i els meus, no us enganyeu). Fracassats de l’ESO que troben sentit a la seva vida botzinant perquè de parlar ni en saben. Xovinisme, idolatria, racisme i xenofòbia convertits en sentiments nobles i potenciats per les televisions: això és el futbol. Misèria de la vida qüotidiana.
La pesta defineix cada cop més la vida dels humans i el futbol expressa cada dia amb tota la força la maltempsada que vivim. Si als afeccionats els han pogut fer creure que en un aquari alemany hi ha un pop capaç d’endevinar els resultats dels partits, els podran fer creure qualsevol cosa. Per què cal la lobotomia si hi ha er furbó?
Ens han rentat definitivament el cervell … i estem encantats de que ho hagin fet !!!!
Comment by miquel — July 15, 2010 @ 8:14 am
Estic totalment d’acord amb aquest post.
Però el problema arriba, fins i tot, a l’àmbit universitari. Aquest semestre, a l’assignatura de Llengua Llatina i debatint sobre la necessitat de difondre la cultura clàssica a través de les TIC, vaig associar futbol i televisió a la cultura de masses, sense cap altre adjectiu, i hi va haver un company que es va sentir molt ofés per aquesta associació; però encara més, a l’aula de Coneixement i Mètode, parlant sobre la concepció d’art i veritat en Kant, va dir que per ell, el jugador Messi seria l’exemple del sublim.
El que tinc comprovat és que si no saltes i crides com un boig quan el Barça o el Nàstic o qualsevol altre equip marca un gol o guanya un partit, estàs fora de lloc, et fan sentir com una espècie en vies d’extinció.
Salutacions i bon estiu.
Comment by Juanma Espinosa Jiménez — July 18, 2010 @ 10:50 am