Curiós
En aquests darrers quatre anys l’estratègia política de Convergència ha consistit bàsicament (vist que convèncer l’electorat de les virtuts d’en Mas és quasi impossible) a procurar que els partidaris dels altres partits s’abstinguin. D’això se’n diu política de terra cremada i ha funcionat magníficament per als interessos dels amics d’en Millet. No s’ha estalviat cap baixesa a l’hora de crucificar la gent progressista i encara plourà més fins al novembre. Però la conseqüència serà l’aparició de partits frikis a dojo i d’un nivell de mal rotllo que es farà irrespirable i obligarà la millor gent a retornar a la vida privada o a buscar-se la vida en algun indret llunyà. De fet, ja es donen casos.
A mig termini, el frikisme polític ambiental, que a Catalunya creix imparable i fètid, serà un desastre també per als seus impulsors: pregunteu a Marbella (Espanya) què va passar quan un conegut president de club de futbol es va fotre a polític. I prepareu-vos. Pobre país assassinat per èlits analfabetes, que per defensar l’indefensable han desprestigiat tothom, han ridiculitzat i han mentit per sistema. Acostumats a la impunitat total i absoluta la gent-de tota-la vida recuperaran la finca i tractaran tothom com masovers dels vells temps. El més curiós, però, és que la gent ho trobi normal. La vocació de xais per l’escorxador dels catalans contemporanis té alguna cosa de repugnant.
Vols dir que el govern de CiU era molt pitjor que el d’ara?
Comment by marcel — September 28, 2010 @ 11:40 am
És molt possible que tinguis raó amb això del frikisme polític increscendo a Catalunya, però em resulta evident que la causa que apuntes és insuficient. Benvolgut Ramon, no és gaire honest -ni útil, ja que es perd credibilitat- no mencionar els errors polítics que han facilitat aquest possible frikisme (per exemple que ERC no hagi sabut llegir el moment històric on estàvem i hagi fet literalment el paper de CiU però amb un servidor del PSOE al capdavant). I ben mirat, el frikisme més gran potser és llepar les cadenes de “l’amo” que ens maltracta i se’ns pixa a la boca (fins avui CiU, ICV i fins i tot, el que dol més, ERC, que darrerament va desar dues sigles, PP i PSOE -i part de CiU- són “l’amo”).
Comment by Marcel — September 29, 2010 @ 2:13 am
Si tota “cosa” te una part bona i una part dolenta, llavors el frikisme polític no és més que una de les parts dolentes (o desventage) de la democràcia.
Comment by Omikron — October 4, 2010 @ 6:31 am