Pierre Hadot lector del “Walden”
Thoreau ja es queixava al Walden que només hi ha professors de filosofia però no queden filòsofs i el savi Pierre Hadot (en un text inclòs al seu Ejercicios espirituales de filosofía antigua; Ed. Siruela, 2006), comenta que l’anada del filòsof nord-americà als boscos recull el sentit profund de la recerca de la saviesa a través del mirall de la natura. La felicitat del savi antic tenia alguna cosa de comprensió dels actes essencials i de dedicació al plaer del sentir i de l’ existir. Anant a viure als boscos, Thoreau també cercava un peculiar tipus d’exercici espiritual, capaç de transformar-li la vida.
En aquest sentit el fons conceptual del Walden no estaria tan lluny de l’esperit de l’epicureisme o de l’estoïcisme antics -excepte en el fet que per als grecs aquesta experiència mai no podia fer-se en solitari (com la va intentar Thoreau), sinó que calia estar acompanyat per bons amics. Em diuen que l’edició catalana del Walden està tenint bona acollida (i de fet a primers de març Marta Tafalla (UAB) i Jordi Bigas (Fundació Terra) parlaran sobre Walden i Dersu a l’Ateneu Barcelonès, considerant-los en el doble sentit de filosofia i literatura per a la potenciació d’una sensiblitat ecològica). El problema és si hi ha prou silenci a l’entorn com per fer possible o viable el tipus d’exercici espiritual que demana una ètica ecològica.
La dificultat a l’hora d’encarar una lectura “sapiencial” del Dersu o del Walden és potser que avui s’ha perdut la consciència de les “coses essencials”, immediates. Però amb llibres com aquests s’ajuda una mica a recuperar la tradició del que Hadot anomenà: epicureisme universal. Necessari avui, com sempre, per diferenciar el plaer durador de la misèria d’un entorn purament episòdic.
La saviesa antiga va quedar enterrrada sota el cristianisme o ets dels que creuen que rebrota sempre?
Comment by Jl — February 19, 2007 @ 1:14 pm
La lliço del Dersu Uzala i del Walden, entre d’altres, és la necessitat d’anar a cercar la saviesa a la natura. La natura com a font de pensament.
Què en pensa l’home que mira de les possibilitats de la natura per la filosofia i el pensament?
Comment by ef — February 19, 2007 @ 9:41 pm
Quan algú es fa eremita s’en du tota la societat amb ell i està sempre immers en la societat de la que fuig i dels pecats que vol purgar (i no penseu en els cristians només, els budistes, els taoïstes, etc, tampoc se n’escapen i no paren de fer recomanacions i camins…) Els místics són uns retrat parcials excel·lents de les seves societats (per negació). Som la nostra societat de manera inheludible i no hi ha harmonia possible en un conjunt (Univers) si una part d’aquest conjunt (Societat) no és harmònica. Si tenim consciència de la nostra singularitat i de la irreversibilitat temporal, ¿ens és lícit plantejar-nos la possibilitat d’un misticisme real (unió harmònica amb el tot, amb la natura)? Oi que és impossible i que cau únicament en un terreny auto-suggestiu? La conclusió lògica i irrefutable, doncs, és que tot misticisme és una enganyifa il·lusòria.
Comment by Marcel — February 20, 2007 @ 4:01 am
See you…Thanks, its great to receive such positive comments.
My Best Links top links top links
[url=http://idfsjd.247ihost.com/map4.html] favourite links [/url] [url=http://rsdakj.512megs.com/map3.html] My Links [/url] [url=http://rsdask.freehyperspace.com/map7.html] My Best Links [/url] [url=http://rejdl.awesomewebspace.com/map1.html] my favourite links [/url]
Comment by Ioannes — October 5, 2007 @ 12:31 pm