L’home que mira

Una de les coses que ha fet més mal a la filosofia és l’absurda insistència d’alguns filòsofs (el paradigma etern és Ortega y Gasset) a pontificar del que ni saben ni entenen. He estat perdent el temps aquesta nit amb un pamfletet de Fernando Savater sobre els toros i se m’ha confirmat una intuïció que fa temps que em dura. Ensenyar a qui no sap és una obra de beneficència. Hi ha ignoràncies tan enciclopèdiques que si en aquest país hi haguès un mínim de seriositat inte·lectual certs llibres no sortirien. El de Fernando Savater sobre els toros és de vergonya aliena: no sap res sobre toros i usa la paraula ètica d’una manera francament tan immoral que ni perdrem el temps discunt-hi. Ja posats se li hauria de fer llegir un llibre entrevista magnífic el del biòleg i polític republicà Jordi Portabella: L’engany de la corrida. L’ha publicat l’editorial 3i4. És un text breu i a l’abast fins i tot de les més limitades intel·ligències. De veritat que sense saber no es pot opinar. I menys encara fer passar tòpics i patotxades per filosofia.

Prou desprestigiat està l’ofici de filòsof al nostre país (no així a França ni a Anglaterra on retorna l’interés per les revistes de teoria) com per ‘vendre’  com idees el que no són sinó prejudicis de fill de notari de províncies. És clar que si la filosofia està tornant a França i a Anglaterra potser és perquè no confonen ‘pensar’ (l’acte més digne dels humans), amb dir bestieses.