Vell com el món
Fa segles la mort de Sòcrates ja es va justificar com avui: era responsable de fer malbé els joves. Ara també es dóna la culpa de la crisi a la desmoralització de la societat que és una suposada herència del permisivisme nihilista del post maig-68. L’arbre no va créixer dret i per això no dóna fruits. És a dir, la gent no es deixa enredar i pretén ser feliç; cosa que representa un escàndol considerable per als benpensants.
Cal tenir una cara molt dura per aprofitar-se de la llibertat sexual derivada del 68 i criticar la seva herència. Sarkozy a França ho fa sense complexos. I més a prop nostre el personal fliparia si se sabés com han educat els seus fills alguns dels qui reivinidiquen els vells temps i la ferrenya disciplina escolar. Per enfocar de debò algun dia els problemes de l’educació primer caldria que el qui en parlen (o els qui atien el foc des dels mitjans de comunicació) ens expliquessin no pas els seus títols didàctics sinó la seva història personal. Convindria fer ‘intrahistòria’ per explicar com funciona el negoci de l’educació i com han entrat en crisi els models pedagògics; en aquest àmbit l’argument ad hominem comença a ser fonamental. Saber qui parla, qui calla i perquè calla també forma part del misatge pedagògic. Al cap i a la fi s’educa amb l’exemple - i a Catalunya la majoria dels predicadors sobre educació farien més goig calladets. Banda i banda.
Opino que la crisi encara no és prou mirall de la crisi com per desmantellar l’entrellat hipòcrita en el qual fabriquem medalles per a cadascun dels ciutadans (de la nostra maleducada i pervertida societat ) en nom de qui ha estat abatut o humiliat només per costum de ser català.
Comment by Xavier — October 6, 2010 @ 5:26 pm
Molt ben dit, Ramon. Hi estic totalment d´acord i, a més, ets valent. El tema donaria per a molt, però és un fet que, sigui per raons crematístiques o simplement per miopia intel.lectual, a l´ensenyament es fan les coses d´una manera massa precipitada, i amb una manca de reflexió notable.
Primer va ser la reforma educativa, de la qual encara patim i patirem les conseqüències, i ara la dèria dels ordinadors a l´aula d´avui per demà. Hi ha editorials que simplement han “penjat” els seus materials en pdf, materials que són els mateixos que podem trobar al llibre de text.
Sempre el mateix: un curset accelerat sobre la reforma educativa i…vinga! a aplicar la LOGSE!!! i ara…..un curset accelerat sobre pisarres digitals i som “más chulos que nadie”.
No, senyors, d´aquesta manera no es fan les coses……
Podria entrar en altres consideracions més teòriques, però no vull, de moment, ser feixuc.
Salut i bona feina!!!
Comment by cristobal — October 10, 2010 @ 7:13 pm