Dretes i esquerres
Entre 1945 i 1975 les coses eren clares: ser de dretes volia dir estar a favor del capital i ser d’esquerres significava creure que vindrà el dia que el treball vencerà, com deia un eslògan del PSC (C) o que lluitant bastim poder popular (JRC-PSANp). Vaig conèixer els darrers moments aquell temps i de vegades encara l’enyoro en el seu esquematisme.
Ara, però, cada dia queden menys diferències polítiques entre dretes i esquerres. Potser l’única diferència que encara no em sembla obsoleta és la del tarannà o l’estètica vital. Ara com ara és de dretes qui creu que els problemes de la gent tendeixen a ser qüestions personals i provocats per la ‘mala sort’ una mica a cegues. Per tant en un món conservador els problemes dels altres, “no van amb mi”. És d’esquerres qui, per contra, pensa que els problemes mai són tan sols personals i deriven de les injustícies. Però com sempre el dimoni viu i riu en els matisos.
Faci la definició que es faci sobre què és dreta i esquerra sempre serà incomplerta. Per tant, vagues i etèries definicions com la que proposes són les millors. Un altre podria ser: és de dretes qui posa davant l’ordre i seguretat a la llibertat i viceversa.
Crec que el futur és o hauria de ser l’eclecticisme “social” (penso que si aquesta expressió això la proposes un sociòleg d’anomenada “marcaria tendència”
Comment by Criteri — October 13, 2010 @ 10:57 am
Potser tinguis raó…….però abans encara hi havia “espai” per portar a terme una sèrie d´actuacions polítiques definitòries. Ara, aquestes són les mínimes. Els governs s´han de sotmetre als dictats del FMI, que és com un Gran Hermano orwelià.
En el cas d´Espanya, per exemple, com pot dir-se socialista un govern que no ha dut a terme cap actuació per frenar l´especulació immobiliària? D´acord que aquesta especulació també beneficiava els ajuntaments però…..com no van poder preveure que el volum de crèdit bancari concedit era una bomba de rellotgeria? Crec que per treballar al Banc d´Espanya has de superar unes oposicions……..o no és així?
Ara bé, també s´ha de dir tot. Un govern de dretes hauria aprovat la Llei de dependència? No ho sé, però permeti´m que, com a mínim, ho dubti. Jo m´estic beneficiant d´aquest ajut des de fa dos anys (sí, ja sé que soc un privilegiat), i és la única manera de poder pagar la residència de la mare.
Són exemples, però potser ls diferències siguin més d´estètica. Ara per ara, tenim al president de la diputació de Castelló, Carlos Fabra, que es permet el luxe de dir al portaveu de l´oposició en el ple “fill de puta”, i es queda tan ample.
Si aquí estem malament……més avall ja ni cal mirar
Comment by cristobal — October 13, 2010 @ 6:32 pm
N’estic d’acord. Jo crec que aixó es degut que les noves generacions que han anat reeemplaçant les dretes no han sofert tant l’educació extremista conservadora de la qual eren els anteriors militants de dretes. Per aixó no veuen tant malament l’ideologia d’esquerres i s’han vist obligats a “tolerar-los” més. Per altra banda, els d’esquerres han respectat més als de dretes al veure que de cada dia, tenen més propósits en comú i que en les darreres dècades han sigut els que més han guanyat en les eleccions (generalment).
Comment by Omikron — October 13, 2010 @ 7:32 pm