Multiculturalismes
Un vell republicà fa anys em va donar l’argument més seriós que he sentit mai contra el multiculturalisme. A més el va sintetitzar en una sola frasé. És molt cansat, em va dir. El multiculturalisme, ara i sempre, ha estat un problema de gestió, o més exactament de digestió. Les digestions pesades cansen. Els països, com la gent, s’engreixen i s’aprimen. La digestió complicada del dinar del diumenge a ca la sogra es compensa amb l’ensalada o la verdureta de dilluns a la feina. Ara estem, com a societat, en temps de verdureta. Però les dietes dures a part de provocar mals humors, no se suporten gaire temps. Quan es necessiti gent per treballar a cap preu es cridarà, com sempre els denostats ‘diferents’ i ‘inassimilables’. Perquè al cap i a la fi oferir una feina mal pagada no és assimilar ningú.
El que sap greu és constatar el nivell de tòpic en què es plantegen qüestions com la del multiculturalisme que es respon en un blanc i negre lamentable per la pobresa intel·lectual que manifesta. A poc que la pressió de l’economia es tranquil·litzi tornarem a escotar els arguments bonistes més tòpics igual com ara toca aguantar velles estupideses que dissimulen tan malament com poden el ferum autoritari. El vell republicà també ho tenia clar: han vingut a treballar o a robar? Doncs això, si han vingut a treballar, qui accepta el seu trebal i els seus impostos ha d’aceptar les seves manies. Van en pack, com les cerveses.