Dia i nit
Poca gent llegeix encara Karl Jaspers, però al seu llibre clàssic Filosofia (1932) hi ha una distinció que encara m’impressiona sobre l’oposició entre la llei del dia i la passió per la nit, radicalment diferents però de les quals hom no pot dir que siguin a priori l’una millor que l’altra. La llei del dia -explica- posa ordre en la nostra vida, exigeix claredat, lògica i fidelitat; relliga amb la raó i la idea, amb l’únic de nosaltres mateixos. Però no esborra el deute secret que tenim amb la nit. A partir de la nit vinc a mi mateix.
El boig, l’asceta, el llibertí i el filòsof, cadascú té dret a la seva nit secreta. Perquè ens nodrim de passions subterànies. La fondària de la nit no és l’instint, ni el plaer i el desig nou, ni la borratxera; fins i tot si en són manifestacions; no és tampoc ni la necessitat de destruir-se un mateix per rebelió, ni la de rebutjar i tancar-se a l’altre. Si els dies són de tots, les nits són de cadascú. La nit ens obliga a prendre la mort seriosament. Caldria no oblidar-ho.