Imprescindible Hume
Segons deia Hume a l’Abstract i segons ha defensat el pensament progressista de tots els temps: És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar essent uniformement el mateix, ni que el futur ha de ser conforme al passat. Que el futur no serà segons el passat, inclou però la possibilitat sinistra que sigui pitjor. Per això l’home que mira diu de vegades que el vell senyor Hume tenia un humor una mica negre.
De Hume, de l’empirisme i de la seva significació per als temps que corren en parlarem dijous a l’Ateneu Barcelonès amb en Miquel Costa -traductor a més de l’Abstract al català (Ed. La Busca). Encara que Hume no fos autor de Selectivitat (que ho és!) valdria la pena xerrar una estona llarga sobre els límits de l’empirisme i sobre la possibilitat (¿o la necessitat?) de ser curosament escèptic en els temps que corren. La dificultat de copsar allò que el filòsof escocès anomenava els ciments de l’univers i la necessitat de buscar una filosofia del concret, converteixen Hume en un autor de relectura urgent.