L’home que mira

Avui explica El País que el 58% de les persones ateses a Carites (l’organització catòlica de caritat) ha anat abans a demanar ajuda als seus ajuntaments respectius i han estat derivats pels serveis socials col·lapsats i infradotats. Muchas veces, -explica el diari- son los organismos públicos quienes los envían a la ONG católica, a la espera de que los funcionarios de turno tramiten los expedientes de rigor durante tres o más meses. En 2009, Cáritas prestó ayuda de primera necesidad a 800.000 personas en España, 150.000 más que el año anterior y el doble que hace dos años. En això ha parat el desig de justícia social del nostre govern d’esquerres, bon déu!

En fi sembla bastan clar qui espera Benet XVI i qui no l’espera, oi? L’esperen (de fet, més que esperar-lo el necessiten) els qui sense Caritas no menjaran calent i no l’esperen ni l’Oriol Amorós, ni en Joan Herrera. Quina trista misèria d’esquerres pateix aquest país, déu meu!