L’ambivalència de la filantropia
El meu fons jansenista (qui no té fons jansenista farà bé a inventar-se’l tal com s’estan posant les coses), m’obliga a practicar la filantropia però no a creure-hi. La filantropia és sempre ambivalent i sospitosa. El filàntrop massa sovint no creu en la llibertat de consciència que proclama i s’enfada quan no se li accepta el que els altres veuen com a paternalisme i ell considera com a generositat. El filàntrop és un filomarxista que quan es veu menyspreat en les seves ànsies de fer el bé tendeix a pensar que els pobres viuen alienats i, simplement, no el comprenen. Costa poc conformar un filàntrop.
El fons jansenista és com el fons armari de les senyores de casa bona. Sempre es troba alguna cosa per tapar un pobre.