Benet XVI a Barcelona
És terrible que el millor argument de molta gent (catòlics de missa inclosos) per defensar la visita del Papa a Barcelona sigui que deixarà molts diners. L’argument per ell mateix explica la crisi del pensament cristià ara mateix millor que cap crítica atea. Qualsevol que recordi el passatge evangèlic de l’expulsió dels mercaders del Temple, ja sap (o hauria de saber) que bestieses com aquestes no van ni amb piles en una visió ja no cristiana sinó humanista de la vida.
No parla ningú, però, d’un fet que a mi personalment m’interessa molt més: la visita de la tarda a l’Obra del Nen Déu, una escola per a deficients físics i psíquics, un lloc dur que porten les franciscanes del Sagrat Cor; un dels forats de la vida que no surten a la televisió i que fa pensar. Com que de nobis ipse silemus no seguré per aquí: de les coses importants de la vida no se’n fa lliçó; per això són importants.
Però quedi escrit que sense la presència del voluntariat del Nen Déu i sense un munt de catòlics de missa en llocs d’avantguarda social tota la resta del viatge té poc sentit. El catolicisme català d’ara és això: una estranya barreja de lliris i cards; de voluntaris fent-se càrrec de drames duríssims (situacions on no veuràs mai un funcionari municipal), de ties maries i de politicastres. Tots resen al mateix Déu i alguns (els millors) dubten si Déu creu en ells. Minoria dinàmica? Catolicisme cultural? El catolicisme català és tan divers i tan pobre que ni tan sols pot publicar una revista catòlica mínimament digna perquè el ventall d’opcions cristianes és trasversal a totes les ideologies. Del president d’honor d’ERC, Jordi Carbonell, a l’extrema dreta passant per qui vulguis.
Avui he rebut (gràcies; tenir amics fa aquestes coses!) una invitació per assisitir a la dedicació del Temple. Lloc assignat a l’interior del Temple: H2 F08-S12. El problema és que tocarà matinejar. Miraré de fer-ho pels amics dels voluntariats difícils, pels qui m’han explicat coses sobre la pobresa, sobre la SIDA o sobre la immigració que són tan o més importants que moltes classes sobre Kant o sobre Mill. I si puc, en un racó del temple, miraré de llegir el debat Habermas-Ratzinger.
Si els menjacapellans s’han posat d’acord en dir amb aquesta demagògia inframental que “els molts diners de l’organització servirien per altres causes” s’els ha de contestar, de dir que no,que és tot el contrari -crec que no són tan tontos però. Parlar-los de les bondats evàngèliques de la visita em sembla tasca feixuga. L’altra és, com molt bé vas fer, esmentar l’obra social de l’Església.
I aclareixo: que amb la projecció de Barna i la S. F. els turistes a la rambla es multipliquin per X, no em fa cap il.lusió especial.
Comment by Criteri — November 3, 2010 @ 10:29 am
I no seria èticament més correcte canviar el lloc al temple per una acció de voluntariat? Cal ser-hi?
Comment by Dolors — November 3, 2010 @ 12:20 pm
Efectivament l’església catòlica és un calaix de sastre on s’hi pot trobar pràcticament de tot. Per tant, cal ser curós i apuntar molt bé què i a qui es critica amb la visita del Papa a la nostra ciutat. Totalment d’acord, Ramon.
Quina poca vergonya que es defensi tal visita per motius econòmics. Molt bona comparació amb el passatge dels mercaders dins del Temple.
Sobre l’Obra del Nen Déu, un apunt tan sols pel que fa a la terminologia. Si volem ser curosos amb tothom i evitar discriminar les persones per les capacitats intel·lectuals o físiques, jo animaria a parlar de “diversos funcionals” en lloc de “disminuïts” o “deficients”. De vegades el nom sí que fa la cosa. Sobre aquest tema hi ha una web molt interessant que posa al dia aquest concepte i n’explica les connotacions positives.
http://www.forovidaindependiente.org/
Comment by Robert — November 3, 2010 @ 1:04 pm
L’esglèsia actual és un poti-poti amb unes barreges sorprenents. De tota manera algunes constacions de la visita del Papa a Barcelona:
- L’esglèsia ha perdut un cert control social i mediàtic que havia tingut tradicionalment. Aquesta visita no té res a veure amb l’anterior visita de Joan Pau II.
- L’organització d’aquesta visita s’ha fet amb molta més elegància, prudència i discreció que les que es van fer a Madrid o València. Serà perquè al darrera hi ha algun jesuita?
- Sembla que els menjacapellans que sempre hi ha hagut per Catalunya revifen amb aquestes visites. Tanmateix el nivell argumental és molt pobre i demagògic, encara que eficaç.
- Per què no expliques Ramon la diferència entre estat laic i laicista? I també entre religió i fe?
- Quin és el paper i espai que pot tenir l’esglèsia en una societat secularitzada i europea com l’actual? Probablement un dels futurs de l’esglèsia és el seu vessant d’ONG. Això si ho saben gestionar li pot fer millorar molt la seva imatge. Si no mireu com ha canviat la percepció de l’exercit espanyol des de que es dedica a fer d’ONG per arreu.
Comment by ef — November 6, 2010 @ 6:58 pm
Avui mossèn Ballarín ha escrit amb el seu estil embardissat i la llibertat que li donen els seus 90 anys la contradicció de sentiments d’una part dels cristians catalans:
http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/326489-el-papa-a-casa.html
I supoo que també d’una petita part del clergat…
Comment by ef — November 6, 2010 @ 7:07 pm
Ramon,
Gràcies pel post. Aquests dies dono voltes a si entre a un laicisme d’arguments més aviat fluixos, i un fonamentalisme creixent, queda lloc perquè aquesta diversitat de “maneres de creure” tingui cabuda. És cert el que dius del voluntariat, ja saps que ho conec de primera mà, però el voluntariat sense un cert suport de pensament, de discurs i de sentit, acaba per convertir-se en un simple “fer coses”, una mena de refugi on calmar la pròpia consciència. Ajudaria una revista com la que dius, i també un parell o tres de referents intel.lectuals que a més de dedicar-se a l’espiritualisme i l’autoajuda, parlessin un llenguatge comprensible i en diàleg amb els corrents moderns, aquells que de tant en tant destaques en les teves recomanacions culturals. També en això el discurs del Papa aquí a Barcelona (no el que feu a Londres) ha resultat bastant decebedor. Records.
Comment by Santi Torres — November 8, 2010 @ 9:23 am