Costa d’entendre
Costa d’entendre que les esquerres es plantegin les properes eleccions com a derrotades, interioritzant el discurs de La Vanguardia (precisament ara que La Vanguardia la regalen a tot arreu!). Costa d’entendre que quan en Puigcercós diu per una vegada una veritat òbvia i pristina el fotin a parir. Costa d’entendre que la corrupció no passi factura a cap candidat corrupte. Costa d’entendre que els sindicats i els partits tinguin tan poques conviccions. Costa d’entendre que sigui tan difícil entendre la diferència entre valor i preu. Costa d’entendre tanta sang freda davant el nivell d’agressió que està suportant Catalunya. Costa d’entendre que no s’entengui la diferència entre una crisi econòmica i un canvi de civilització.
I quan racionalment les coses costen d’entendre el més normal és suposar que s’acosten èpoques violentes.
Costa entendre que costi tan entendre; tanta estupidesa.
Comment by Criteri — November 17, 2010 @ 10:28 am
Costa d’entendre que en aquests temps costin d’entendre tants aspectes que no haurien de costar d’entendre. I el que encara és pitjor. El primer polític en un temps que diu alguna cosa sensata, és ignorat i rectificat. Començà malament, continua pitjor i acabarà fatal.
Comment by Sunder — November 17, 2010 @ 7:53 pm
No estic segur d’haver seguit el raonament, però en tot cas, que en penses de les candidatures del Laporta i la Monteserrat Nebrera? Comparteixes el balanç de govern d’en Xavier Sala i Martin?
Comment by Jordi — November 17, 2010 @ 11:41 pm
Com que en Jordi et demana opinió jo gosso que, anònimament si cal, diguessis en que vaig desencaminat en el petit joc que he fet al darrer post, -des de l’eclecticisme- dient qui hauria de votar qui segons el seu plantejament nacional.
Incidint en el teu post. No serà que els polítics llegeixen poc i malament?
Comment by Criteri — November 18, 2010 @ 4:41 pm
Aniré a votar pq es un dret que tinc, però em pregunto??
Pot canviar el meu vot alguna cosa.?
Més aviat em decanto en pensar que avui dia tenim poder com a CONSUMIDORS que com a ciutadans i per tant, la meva personal visió d’aquesta societat es que pot influir més en la meva vida el producte que triï o la marca que compri que no pas el meu vot.
El poder no és dels politics, és dels consumidors que estem completament manipulats i no tenim idea de les conseqüencies que té el comprar o no comprar productes xinesos, catalans, alemanys, americans o espanyols, o determinats productes de marques. M’explico oi??
Amb els nostres habits i costums (que tindriem que revisar dia a dia), fem poderosos o miserables a empreses i/o entitats (financeres) que controlen països, politics i ciutadans.
Seria tant fàcil que aprenguessim a pensar. Llàstima que a l’escola nomes ens han ensenyat a llegir, escriure i memoritzar per així poder-nos explotar en una societat tecnologica que necessita mà d’obra preparada x a poder enriquir a uns quants.
Que podem esperar de partits politics hipotecats x prestecs que hauran de pagar a bancs i caixes tant punt acabi la campanya? Que podem esperar d’aquells que ens prometen allò que ja saben que no podran acomplir??
Tot és tant simple. CONSUM, HABITS DE CONSUM, RESPONSABILITAT EN EL CONSUM. Ens agradi o no estem en una BESTIAL SOCIETAT CONSUMISTA, que ens manipula i esclavitza.
PENSEM, L’UNIC QUE ENS QUEDA ES LA RAO!! NO LA PERDEM.
Comment by PILAR — November 20, 2010 @ 12:54 am
… tot això costa d’entendre… però és molt fàcil entendre-ho si tenim en compte que la política només ens serveix per “xerrar-la” mentre fem un cafè. No hi ha implicació ciutadana. La democràcia és… de fet, la democràcia no és res. Aquest sistema que tenim és només una ombra de la idea original de democràcia.
“Criteri”… estic totalment d’acord amb tu!
Salutacions.
alex
Comment by Alex — November 26, 2010 @ 11:07 am