Aventures urbanes
Amb la crisi i l’atur s’ha posat de moda l’abordatge. Pels voltants de la Diagonal o de carrers més o menys llustrosos de la ciutat dels meus pecats, una noia en la primera trentena o una mica més jove, prima, alta, plorosa i ben vestida t’aborda explicant atropelladament que ha tallat amb el seu noviet, que no és d’aquí (preferentment vé d’Extremadura), que l’han tret de casa, que no ha pogut agafar res, que ni tan sols vol tornar amb aquell sàdic i que necessita 240 euros per agafar el tren i tornar al seu poble. Aborda bàsicament senyors sols en la cinquantena i sembla que pel que em diuen, l’estafa funciona. En el fons (moral) d’un home de cinquanta anys hi ha un pare frustrat o un caçador que sap que s’acaba la caça.