Debats clàssics
El filòsof escocès Barclay (1546-1608) va defensar al seu De Regno et de Regali potestate (1600) que davant un govern injust es pot resistir al rei però tan sols si es fa amb reverència. Locke, el pare del liberalisme polític, va objectar-li que si algú resisteix amb reverència l’únic que pot esperar és rebre una civil i respetuosa bastonada que li farà tant mal com sigui possible. Són opinions d’un clàssic que cal meditar abans de fer segons què.
Potser cal no confondre la reverència (o el servilisme) amb l´educació. Com es diu en castellà, “lo cortés no quita lo valiente”.
Què voleu que us digui? No sé com s´ho han fet (no soc polític professional), però amb els darrers acords entre el gover central i el PNB, allà estant donant encara salts d´alegria i, afortunadament, ETA està a punt de dissoldre´s (així ho espero, si més no). No és per reflexionar, això?? Me n´alegro pel País Basc, especialment pel segon fet.
Jo també miro (no tant incissivament com l´autor d´aquest blog) i intento extreure´n alguna conclusió de tot plegat: si Catalunya aconseguís un finançament raonable, i no aquest expoli indignant, crec que (i és una opinió tan respectable com qualsevol altra) la solució independentista (que no identitària, no confonguem els termes) es refredaria.
Si els partits polítics clarament independentistes no són capaços d´unir-se en unes eleccions a la presidència de la Generalitat,i no poden defugir el personalisme dels seus líders respectius, doncs probablement és que ningú es pren seriosament la via independentista, i tot plegat sembla ser més aviat una “aventura” que pugui pujar l´autoestima d´alguns “mancats de pensa”.
Al capdavall, qui ha guanyat les eleccions? Doncs un partit bicèfal (encara que estrictament Unió no representaria gairebé ningú fora de Convergència) que representa per a molts el famós “seny” català (com si els altres no fóssim assenyats). Cal donar un temps a Mas, és just, però ja sabem en què es traduïa aquest seny en el passat més proper.
Sobre això que es diu del baix nivell intel.lectual dels nostres polítics, i del seu escàs lideratge, hi estic plenament d´acord. Però és que, en la meva modesta opinió, els savis de la república platònica no volen entrar en aquest joc emmerdat en què s´ha convertit la política.Alguns, simplement per dignitat personal, i perquè es poden guanyar la vida d´una altra manera.
Al cap i a la fi, demanar, per exemple, llistes obertes és un clar símptoma que la ciutadania no confia en els aparells dels partits, i també caldria reflexionar sobre això.
Sobre el fracàs del tripartit…..penso que ja s´ha dit tot. Certament, en aquest nostre país s´han fet moltes coses ben fetes, i altres no tant, com és normal. Però la manca d´un lideratge fort ha estat decissiu, i l´encara president Montilla no era el més indicat per a això. Cadascú semblava que anava per la seva banda, i el desconcert era molt gran. Massa tard ara per rectificar, no? De totes formes, jo continuo pensant que era un pacte difícil de fer funcionar, però no vull exasperar ningú. Senyor Ernest Maragall……vostè, en la línia del psc més “jacobina” ha tornat a menysprear l´ensenyament públic. Com volen que els votants progressistes els continuïn recolzant? Aquesta ha estat una dinàmica constant al departament d´Educació: la improvització, la manca de valentia davant certs lobbies…..que al cap i la fi, també són seus. Té vostè un zero, senyor Ernest Maragall. I ho lamento molt.
Que a la meva taula del districte de Sant Martí guanyés el PSC per només 20 vots davant Convergència……home, també és per reflexionar. Un Sant Martí convergent?? Ni els comentaristes de l´apocalipsis ho haurien pogut vaticinar…..
Bé, senyors, a veure-les venir.
Com a mínim, el senyor Mas sembla més seriós. Quin pobre avantatge d´inici, no?
Comment by cristobal — December 5, 2010 @ 12:12 pm
Acabo de llegir a La Vanguardia d´avui diumenge que el tripartit ha afavorit l´ensenyament públic per qüestions ideològiques, en detriment de l´escola concertada………això és un periodisme objectiu?
Vejam….
1. L´escola concertada està mantinguda amb fons públics, de tots. Jo haig de pagar amb els meus impostos escoles de Pedralbes? Home…..sí,si no existissin encara barracons d´ensenyament públic (eufemísticament dites “cargoleres”-no sé què es pitjor) a molts indrets d´aquest nostre país.
2. L´escola concertada-és vox populi-fa selecció d´alumnat. Quantes vegades s´ha obligat a l´escola concertada a tenir un cert nombre d´alumnes nouvinguts? Torno a dir que són escoles mantingudes per tots.
3. Algunes escoles concertades no són mixtes: classes per a nens i classes per a nenes. Mereixen un concert educatiu?Era aquest el model educatiu promogut pel Departament?
Això sí…….vinga….fem un dia de vaga, sortim al carrer i tornem a casa a l´hora de dinar. I que ens titllin de “vagos”, de “funcionaris” i altres exabruptes reaccionaris.
Ep! El Cristobal està en contra de l´escola concertada…….és un pobre diable…..un funcionari més….un pancartero…..un vago!!! Segur que, com a mínim, és comunista!!! No, senyors, res de tot això, però denuncio la hipocresia que està desballestant el sistema públic d´ensenyament.
Comment by cristobal — December 5, 2010 @ 3:03 pm
És curiós que després de l’interessat primer comentari d’el professor Cristobal entri en els tòpics i demagògia en el segon, extenent-se a més en un tema que no era el plantejat pel Ralco, que tot sigui dit no sé si es refereix a la “resistència” dels catalans o va sobre la del personal dels partits.
Comment by Criteri — December 5, 2010 @ 9:28 pm
Benvolgut Criteri,
Sobre el meu segon comentari, sí que té certa relació amb el pensament de Barclay i Locke exposat al post del professor Alcoberro. També suposen una injustícia les idees que he intentat exposar molt resumidament, perquè el meu primer comentari ja havia estat excessivament llarg. I un pas, potser el primer, és denunciar la injustícia. O, com a mínim, saber que existeix.
No és la primera vegada que, des d´aquest blog, es critica certa manera interessada d´exposar la informació periodística. Suposo que podem estar d´acord en això: en el fet de contrastar la informació, i de beure no només d´una font.
Tòpìcs i demagògia?? Hi estic plenament en desacord amb les seves paraules, pero hauria de saber en què es fonamenta la seva apreciació, perquè és massa gratuïta. Puc posar exemples concrets de cada punt, perquè aquests tres punts que vaig exposar són plenaments certs, a banda d´altres. Jo trobo molt més demagògic, per exemple, dir a un professor que no cal exigir molts als alumnes d´una determinada escola perquè “molt d´ells tenen la vida resolta” (sic), i després presumir davant tothom d´una “línea pedagògica innovadora”(sic).
Reben o no reben les escoles concertades fons públics?? Hem de pagar amb fons públics l´educació, per exemple, d´escoles de l´Opus Dei, quan( ho torno a dir) hi ha nombrosos barracons a l´escola pública??
Per què els alumnes amb necessitats educatives especials es troben gairebé tots a l´escola pública?? Sí, tòpics……..un tòpic és una idea, un lloc comú que es va repetint, però no per això deixa de ser certa.
Sí, titllem de demagògia el pervers sistema dual d´educació que estem creant per la desídia interessada d´alguns que perden l´oportunitat de canviar les coses. Titllem això de demagògia i ningú defensarà l´escola pública on, per cert, hi ha magnífics professionals (què poc que se sent això!!).
El que és demagògic és que des de la dreta política es digui que els pares han de tenir l´oportunitat d´escollir l´escola dels seus fills quan no tothom té les mateixes oportunitats ni recursos per competir en igualtat de condicions. Controlar l´educació és quelcom molt llaminer.
El demagog Cristóbal……
Comment by cristobal — December 6, 2010 @ 11:44 pm
A propòsit de l’escola concertada
Benvolguts tots,
L’atur, la crisi, la immigració, el fracàs escolar, el desencant del jovent, la cultura del “perquè treballar avui si és molt millor descansar i demà ja veurem” …tots són culpa de l’escola concertada. El forat de la capa d’ozó, la contaminació, l’ incivisme, la manca de criteri… són fruit d’aquest model educatiu que ha vingut a malmetre la nostra societat i els nostres infants!
Uff, quina mandra! Sabem del què estem parlant?
Dona la casualitat que tinc una família del que podríem definir com un model laboral “fifty fifty”. És a dir, els meus germans i cunyades han tingut la sort (o desgràcia) de treballar per l’administració educativa pública mentre que la meva dona, ves quina cosa, treballa en una escola concertada. A partir d’aquest pobre exemple, em permeto plantejar les preguntes següents:
1. Sabem del què parlem quan diem la paraula “concert”? Què cobreix el concert de les escoles? Certament el concert no cobreix el manteniment de tota una infraestructura com és una escola (edifici, llum, aigua, impostos, contractació de personal no docent per al manteniment de les instal•lacions, i assegurances vàries per mencionar algunes coses). L’escola “concertada” resulta barata per l’administració ja que és a partir del risc del capital d’una entitat individual o, amb molta sort, d’un grup de persones que l’administració s’estalvia diners: l’administració no paga els impostos que genera l’existència de l’edifici, i del correcte funcionament del mateix. L’administració no es preocupa de les baixes del personal, és “l’empresari” que se les ha d’apanyar en cobrir aquestes baixes ja que la figura del “substitut” brilla en molts casos per la seva absència. Quants casos no coneixem d’un substitut que és substitut del substitut en l’ensenyament públic? Qui paga això? Certament, tots no paguem el substitut de l’escola concertada però si el de l’escola pública.
2. Això em porta a la pregunta següent: Per quantes hores paguem el professorat? Fiquem que tenim 200 Euros a repartir per una jornada laboral. Què ens resulta millor pagar-los per 18 hores de feina o per 30 hores de feina + extres? Evidentment, abans ens estimarem pagar abans 200 euros per 30+extres que 200 per 18 hores, no? Això vol dir que els treballadors de la concertada són “mà d’obra barata” per l’administració, o sigui, per tots. A més a més, sense contemplacions a l’hora de reduccions per maternitat. Les mares treballadores de l’escola concertada ni es plantegen reduccions de la jornada laboral per alletaments i històries vàries. Les meves cunyades amb aquestes compressions de la jornada laboral s’han passat 1 any de baixa de maternitat quan la meva dona, al cap de les 12 setmanes, va haver d’anar a treballar sense dir ni piu. És un dels desavantatges provocat per l’haver passat per una oposició, aprovar-la i veure com algú amb més punts i pitjor nota que tu aconsegueix plaça. La meva dona pot anar al carrer en qualsevol moment, mentre que, afortunadament per elles, les meves cunyades, com a molt seran reassignades si no fan bé la seva feina…
3. L’escola concertada selecciona l’alumnat? Deixeu-me dir que hi ha escoles i escoles, tant “públiques” com “concertades”. Jo encara em pregunto com es dona la casualitat que la “créme de la créme” del funcionariat, metges i advocats de la meva ciutat han anat a parar en la seva majoria en 3 dels més de 35 centres “públics” entre primària i secundària dels que tenim al nostre abast, i no és precisament per qüestions de “zona” educativa. Ves per on, l’escola “concertada” on treballa la meva dona té una ràtio superior d’immigrants que l’escola “pública” on van els meus nebots. L’ombra de les “quotes” també planeja per determinats centres públics. No són exclusius de les concertades.
4. Parlem sobre temes com els recursos dels que disposa la meva dona per accedir a la formació. Resulta que només pel fet que ella treballa en una concertada, hi ha determinades beques de formació del professorat a les que ella no hi pot accedir. Sembla ser que la seva és una feina de “segona fila”?. Afortunadament la universalització d’alguns programes informàtics ha acabat amb la discriminació que patien els docents de l’’escola concertada. Parlo de fa no gaire quan alguns cursos telemàtics es feien amb programari comercial com el paquet “Macromedia”. Quina no va ser la nostra sorpresa quan a través dels fòrums vam assabentar-nos que els docents de la pública comptaven amb aquest programari totalment gratuït distribuït pel Departament… I no parlem dels programes informàtics per gestionar les dades de l’alumnat a nivell administratiu proporcionats pel departament a les escoles concertades: un programa amb MS-Dos, d’aquells de pantalleta blava i lletra blanca i que t’haguéssis de sentir “aquest programa és obsolet, compra’t un programa nou per fer-nos la feina.”
En fi, paro aquí ja que m’està pujant la pressió arterial i no em convé. Malgrat tot, el que acabo d’escriure és un petit reflexe del que visc a casa meva i que em venia de gust compartir amb tots vosaltres.
Comment by Pep — December 8, 2010 @ 6:16 pm
Benvolgut Pep,
com tu molt bé has dit, hi ha escoles i escoles. Jo sí que sé de què parlo quan escric reflexions sobre l´escola concertada i la pública (escric sobre la meva experiència).
Òbviament, l´escola concertada surt molt mes barata que la pública a l´administració, no hi ha cap mena de dubte. Tan barata que el deixar fer és una constant, i aquest deixar fer es tradueix, per exemple, en les inspeccions educatives (gairebé inexistents o de pur tràmit), en els abusos patronals (amb actituds mafioses del tipus “si et xives a l´associació del patronat no trobaràs feina”) i en la contractació de personal. Ho sento, però aplicant la llei, molts professors de català de l´escola concertada es troben en una situació irregular, perquè no disposen de l´habilitació pertinent, i no poden exercir la docència d´aquesta matèria.
Jo tampoc entenia la desigualtat entre les condicions laborals del professorat quan treballava a l´escola concertada. Ara, sí.
I soc el primer en criticar els darrers sistemes d´accés a la funció pública, però unes oposicions són (o haurien de ser) quelcom molt seriós, i són una garantia. Ho sento, però així és, ens agradi, o no.
El problema és que al capdavant de moltes escoles hi ha mers empresaris que només busquen rendiment, al preu que sigui. Conec les condicions en què hi treballen molts treballadors de la concertada. Pura desídia administrativa, interessada, òbviament.
Parlem de la immigració: quan arriba un alumne nouvingut un cop començat el curs, va a l´escola concertada? No, perquè han tancat la matrícula.
No totes les escoles treballen de la mateixa manera, certament. Abusos? Certament, com a qualsevol col.lectiu laboral. També soc el primer en denunciar-ho.
I, per últim, permeteu-me que posi en tela de judici l´últim informe PISA. En quatre anys, no poden haver canviat tant les coses.
Comment by cristobal — December 9, 2010 @ 10:36 pm