Tot és tan heterodox
Tot és tan confús i els periodistes tenen tan poca idea del que signifiquen les paraules que fins i tot un monjo de Montserrat, Lluís Duch, és entrevistat avui a La Vanguardia en tant que maestro heterodoxo. Amb aquest ús tan groller dels tòpics el redactor fa un parell de jugades estranyes: d’una banda presentant com a heterodox un monjo benedictí posa sobre avís la Congregació de la Fe (ex Sant Ofici), cosa sempre desagradable. A més els heterodoxos per definició no reconeixen mestres (tenir un mestre vol dir seguir una ortodòxia), de manera que l’entrevistat o l’entrevistador (potser tots dos?) es contradiuen vilment. A l’entrevista o no s’entén res o res no té importància… El lector sospita, però, que tot és teatre i gràcies a Déu el diari de demà farà vell el diari d’avui. L’hetrodòxia és la darrera forma ortodoxa que queda en filosofia de la religió.