Girona aimada
Com que avui no se m’acut res i estic cansat (estar cansat té els ulls tristos), us recomano la lectura del text que ha posat al seu bloc en Josep Maria Terricabras. Dóna molt bé la temperatura política gironina; o al menys la que es respira en els ambients més polítitzats. Dues constatacions: la primera, que a la demarcació no hi ha qui ompli el buit encès que va deixar l’enyorat i savi Francesc Ferrer i Gironès -sempre recordaré la lliçó de política que em va donar al Pati dels Tarongers de la Gene l’any 1987, abans de treballar amb ell per al llibre Lletres de Batalla- i la segona la sensació que a Girona, al carrer, se’n congria una de seriosa perquè la gent té la sensació que se’ls està prenent la clepsa o que -en vocabulari gironí autèntic “nem pas bé”.
De vegades les ciutats, com les persones, passen uns moments baixos i em sembla entendre (tot i que m’agradaria anar errat) que aquest és el cas de la Girona dels darrers dos anys. Com que no tinc vocació d’endeví no puc preveure com evolucionarà la cosa. Senzillament la constato.
http://www.terricabras-filosofia.cat/cat/weblog_comentaris.asp?ID=15844&PageCounter=0#coment