Radicalismes
Escrivia ahir un post sobre l’estrany flaire que noto en una Girona que des de primers d’any surt gairebé a manifestació per setmana i avui a primera hora ja he rebut la convocatòria a no pagar el tren el proper dijous (i cada dijous d’ara endavant) fins que se solventi el tracte indigne d’una Renfe que ens fa arribar tard a la feina, que ens fa viatjar a peu dret o tirats per terra i que ens té per tan poca cosa que no es molesta ni a informar-nos d’avaries i incidències. Com que la gent que defensa el gratis total (pura justificació de l’incivisme) em semblen d’un nivell d’argumentació lamentable no em penso apuntar a la iniciativa, però l’entenc considerant el nivell de provocació a què s’està arribant.
La gent s’està emprenyant i en algunes contrades (especialment lluny del Cap-i-Casal) això es palpa cada dia que passa. Des del meu mínim observatori gironí al Pont Major, parant l’orella mentre aquesta tarda prenia el cafè al Pontenc, em pregunto a què treuen provocacions policíaques absurdes (com el cas de l’Escamot Dixan i ara el segrest purament cínic de la Núria Pòrtules, que a Girona està en carn viva), i si algú està buscant -les sospites no falten- que creixi el radicalisme per provocar després una espiral de repressió/frustració.
Ja posat, diré que com més va més em sorprenen els pals de cec de l’únic idiota que hi ha al món capaç de vendre el seu país per un plat de llenties i després no menjar-se-les (un tal Mas o menos), intrigant amb suposats dissidents republicans per veure si es radicalitza encara més el personal. Ignoro a què juga (serà que els convergents s’han fet trosquistes!), però sorprès em té.
Avui vas fort, Ramon! Felicitats pel llibre/pels llibres/ i no afluixis. L’home que mira és genial i supertxatxi
Comment by Albertine disparue — February 27, 2007 @ 6:24 pm
I jo, ja posats -que és allò de dir “ja sé que no ve a tomb, però haig de deixar la consigneta que m’han donat”- diré que aquest post és el reflexe de l’home que mira, que no sap què escriure dia rera dia, però que, de tant en tant, encara que no vingui a tomb, ha de mostrar la seva personal adhesió a un partit polític -no pas a una ideologia- que necessita més que mai que alguns intel·lectuals li donin un cop de mà (darrerament els articles sobre la minva dels intel·lectuals que donen suport a ERC van en augment).
I jo, ja posats, voldria dir-li que les imatges d’un conseller de la vicepresidència a la Índia han estat del tot significatives del tomb d’aquest partit polític (com la imatge de les banderes al Departament de Governació)..
Però, és clar, aquestes imatges no ens agrada comentar-les, oi? Preferim seguir pensant que som “els bons”, que som “els autèntics” i que “no ens venem per un plat de llenties” (i per un llamàntol, què faríem?). La llàstima és que “la consigneta” comença a fallar. No sempre les crítiques internes -i els corrents marins- són culpa dels adversaris -o de les forces del mal-.
Realment, com diu el comentari anterior “supertxatxi” (no sé si no s’ha deixat d’afegir “piruli”)!!!
Comment by Montserrat — February 27, 2007 @ 8:56 pm
Bentrobada, Montserrat! Quin honor per aquest bloc en crisi d’idees la teva presència! ja se’t trobava a faltar. Gràcies per comprar “L’home que mira”, per cert. I en quant al viatge a l’Índia no em diguis que no va quedar preciós. Això que els pobres viatgin i els rics plorin per la poltrona perduda és emocionant i quasi folletinesc, oi?
Comment by ralco — February 27, 2007 @ 9:53 pm
És curiosa la teva obsessió per dividir la gent en pobres i rics i, a més, diu poc molt a favor d’un home que hauria de mirar sense idees preconcebudes. Potser el que passa és que voldries ser pobre. Si és així, cap problema: milers de persones, realment pobres, t’agraïran molt que els donis tot el que tens i que t’uneixis a la seva causa de veritat, no només en paraules buides de contingut i fetes servir de forma maldestre.
Comment by Montserrat — February 28, 2007 @ 1:56 pm
Què poètic ! Sona bíblic i tot !
Comment by ralco — February 28, 2007 @ 6:01 pm
I la resposta no és poètica, és demagògica. És quasi equiparable al “supertxatxi” del primer i “brillant comentari”. Quan no es tenen arguments, què queda? Doncs, un “ja,ja, je,je” amb pretensions de superioritat i de cinisme. Quina llàstima!
Comment by Montserrat — March 1, 2007 @ 6:00 pm