Cinquanta anys d’una de les nostres cançons
Aquests dies J. i l’home que mira els dediquen al conreu de la nostàlgia. Ara la nostàlgia està de moda i fins i tot s’hi apunta en Fukuyama (que aquests dies ha debatut amb Habermas sobre el futur dels Estats Units). Però la nostra nostàlgia és més íntima. Fa cinquanta anys d’aquesta cançó de François Hardy. Quan d’adolescents l’escoltavem sota el franquisme ens sabiem especials. I encara ens sentim especials, és clar.