L’home que mira

Com en el poema de Kavafis: Per bé que bandejaren llurs estàtues/ no per això moriren pas els déus. Passo el matí badant i no puc treure’m de sobre Grècia. M’estic tornant massa previsible o començo a flairar la Setmana Santa. Potser les dues coses alhora. A mitja tarda enfilem cap a Barcelona.

Acaba de sortir el text col·lectiu Ética, economía y empresa que he coordinat (Gedisa) La portada continua sense agradar-me però el treball de la gent durant aquests cinc anys de debats a l’Institut de Tecnoètica llueix magnífic. 

Pel que fa a mi encara no entenc per què papers que havien de sortir en un any han decidit aparèixer concentrats en tres mesos; així d’imprevisible és la feina editorial. Al desembre va ser el pròleg al Walden de Thoreau en català a Símbol (presentació a l’Ateneu el proper dia 7 amb un bon debat sobre ètica, medi ambient i drets intrínsecs del paisatge; cal començar a moure aquest tema ara que ja hem posat en circulació els drets dels animals no humans). 

Al gener amb un any de retard va aparèixer la meva edició del Dios materialista de Sunyer i Capdevila (Cedel - Ateneu Liberal d’Ateus i Escèptics). Ara al febrer el text col·lectiu d’ètica empresarial i L’home que mira (signatura a la Setmana del Llibre en català i presentació en dimarts i tretze a La Central del Raval) Queda pendent per d’aquí a vuit dies la sortida de L’Utilitarisme a EdiUOC (no sé com poden fer llibres a 5 euros) Tot plegat una profunda sensació de pau per la feina feta i una no menys profunda sensació de cansament. Es resol en una urgent necessitat de vacances. Gregues.