Futurs imperfectes
Trobo un article d’en Greggor a El Matí Digital (fa trenta-nou anys que ens trobem d’en tant en tant en tota mena de batalletes civils) i hi llegeixo: M’esgarrifaria la solució italiana amb un Benito Craxi vivint a Tunis, els democratacristians pactant amb els excomunistes i pujant al poder un Berlusconi… Cada vegada més amics dels vells temps (de la dècada de 1970, quan varem intentar fer un país digne contra franquistes i psuqueros) pronostiquen per a d’aquí a tres anys un govern de coalició PP-PSOE amb dos punts bàsics: tapar-se mútuament les vergonyes i donar la culpa de tot als catalans. Ho dono per possible? Ens hem fet vells i nostàlgics? Coincideixo amb ell: estem massa a prop del precipici. Però qui mira el precipici i no té por, guanya la batalla.