10 de març: oli i llibres
Un any més el proper dia 10 em quedo sense passejar per la Fira de l’Oli de Godall pels meus pecats d’urbanita i internàutic blogaire que ha de signar L’home que mira a la Setmana del Llibre en català (plaça de Catalunya). El dissabte 10 de març no podrà ser un dia per parlar del que realment quedarà quan nosaltres no hi siguem: les oliveres de la Plana i els núvols sobre la mola de Godal, sinó que em tocarà fer vida social -a mi que sóc de natural tímid i per això mateix de vegades “explosiu”. Constatem-ho: la vida sempre està en una altra part. Per una o altra raó (Trobada presencial a la UOC, grips i altres conflictes) hi ha alguna cosa que m’impedeix per sistema estar al terrer per la Fira. Greu em sap. Ja deia Wittgenstein (sóc pedant, recorden?) que quan un filòsof em troba un altre la fòrmula de la salutació hauria de ser: dóna’t temps. Aquest any amb l’acumulació de llibres que porto en dos mesos i mig estic complint poc la màxima del clàssic. Potser per això necessito Atenes aquesta Setmana Santa.
La companyia agraïda d’altres autors cossetanis i la possibilitat de xerrar amb el respectable públic (un dels exercicis imprescindibles per a qualsevol lletraferit) no em treuen el mal gust de boca. No hauria de ser que totes les coses bones passin el mateix dia. L’oli novell (aquest any n’hem fet poc a casa), la vida en el concret, la temptació de tancar-me en algun lloc ebrenc que em ve de tant en tant, contra les teories, les idees, les abstraccions i els llibres. I no saber, ni voler, ni poder prescindir de res…
Si et dic que avui a Catalunya Ràdio has estat esplèndit em tornaràs a respondre que “si ho dus tu no val”?
Comment by Albertine disparue — March 2, 2007 @ 2:30 pm