Gràcies
En aquest post d’urgència vull donar les gràcies a la cinquantena de persones que heu omplert avui la cripta embruixada de La Central del Raval, i les escales i tot, fins forçar com mai la maquinària d’extracció de fums del local. El debat sobre els usos de la filosofia a Internet amb en Manolo Cruz s’ho ha valgut i L’home que mira no podia començar el viatge amb millors designis.
En acabar l’acte em comentaven que feia mesos que La Central no s’havia omplert d’aquesta manera i això vol dir que entre tots anem fent taca i que hi ha ganes d’un debat filosòfic sobre el tema internàutic. També vol dir que m’he sentit especialment acompanyat. No sempre és possible reunir en una presentació un senador (republicà) del regne d’Espanya, mitja dotzena de catedràtics i professors universitaris, cinc o sis escriptors, gerents d’editorials, superiors de l’orde jesuítica i executius d’empresa entre una audiència autènticament transversal - i sobretot la presentació del llibre m’ha permés retrobar dotzenes d’amics i d’exalumnes que sovint feia anys que no veia i parlar amb lectors desconeguts però propers.
A tothom moltes gràcies. Més endavant tindrem temps d’explicar l’acte. Avui, senzillament toca dir l’agraïment. La xarxa de compliciats que hem anat teixint des de la confiança en l’autèntica independència (que és la del pensament) s’ha pogut veure -al menys en part, perquè és encara molt més gran- aquesta nit a La Central. L’esforç filosòfic de L’home que mira continua ara en paper gràcies a tots vosaltres.
Ahir em vaig quedar amb ganes de fer una pregunta… quan el jove ric s’adreça a Jesús i li pregunta què ha de fer per ser bo, l’Evangeli ens diu que Jesús “el mirà i hi posà afecte”. I ara ve la pregunta: “Quan l’home que mira ho fa amb afecte, no resulten afectades en positiu les coses i les persones mirades?”.
Ho dic en relació amb el teu agraïment per la presència de tanta gent a la presentació. Crec que les complicitats s’expliquen, sí, per la confiança en el pensament i blablabla, però també per la devoció al mestre. I ja sé que això et posa molt nerviós, però és el que hi ha (i si no t’ho creus, mira les respostes al teu post Grip, de febrer… si el brou de pollastre calentonet es pogués enviar per correu electrònic, hauríeu tingut la casa inundada!).
En fi, em sap greu estendre’m en aquest comentari “bonista”, però he dit de debò el que creia. Moltes felicitats pel llibre, i pel blog, i per la web i sobretot per la feina com a professor!
Comment by juanjo fernández — March 14, 2007 @ 2:26 pm