L’home que mira

Fa temps que tinc a sobre de la taula per ressenyar la traducció de L’art de governar de Ciceró [De Re publica] a cura de Pere Villalba Varneda (Prohom Edicions: Barcelona, 2006), amb un Pòrtic també prou interessant de Joan Puigcercós i Boixassa. Tractant-se d’un dels clàssics del pensament republicà de tots els temps aquesta edició en català ha estat rebuda amb un silenci ferreny, analfabet i perfectament esperable. Vivim uns temps de ferro, sense cap capacitat per al matís i quasi sembla que comentar Ciceró sigui una fantasmada o una fugida d’estudi. Però un llibre de més de set-centes planes i escrit per un romà perdut en el núvol del temps acaba essent perfectament actual.

Trio una frase ciceroniana: Què és doncs una nació sinó una convivència dels seus ciutadans segons dret? (I, XXXII, 48) i mentre cau una pluja mínima sobre una ciutat que no és la meva penso que només una glossa sobre aquesta frase, exacta i imprescindible, donaria per moltes hores. En proposo una altra: Tot Estat -diu el clàssic- ha de regir-se per un cert projecte perquè pugui durar (I, XXVI, 41). Difícil trobar textos més adients per descriure el que ara està passant -i més pròpiament el que no està passant- a casa nostra. 

A Catalunya quan en Mas (o menys) va trair el Parlament del seu país i es va vendre l’Estatut -l’acció més repulsiva que pot fer un patriota- es van acabar la convivència i el projecte comú (la transversalitat) que per a Ciceró constitueix la nació. El fet va ser inexorable i definitiu: ni té marxa enrera ni la tindrà. Però la màquina del dimoni no s’atura i ja s’acosta el segon acte del drama.

Amb la nova venda a la baixa de les despulles del pobre Estatutet que avui anuncien els diaris la convivència dels seus ciutadans segons dret rebrà un patac que ni ens imaginem. Senzillament, si la voluntat del poble no és llei: la democràcia on queda? Si un tribunal decideix que la voluntat expressada en referèndum no és font de llei, el Dret s’acaba i comença una altra cosa molt fosca. Cal ser conscients del que això implica i respondre cadascú des del seu lloc. Si la derrota de l’Estatut s’explica en part perquè ERC no tenia poder -i recuperar-lo com fos resultava la primera condició per retornar la dignitat a un país venut per en Mas als seus botxins- ara cal pensar com s’administra una situació que donarà poques possibilitats als matisos. Llegiu Ciceró.